El nom, l’actiu més valuós
Imatge és allò que perceben de nosaltres. A la llarga, una imatge pública serà potent de manera proporcional a la identitat que representi: tant se val si parlem d’un producte com d’una persona. És possible enganyar algú sempre, i és possible enganyar molts durant un temps. Però és impossible enganyar tothom sempre. Per tant, el que determina l’èxit en un mercat és la identitat, els propis atributs, allò que som. I el primer signe d’identitat és el nom que serveix, primordialment, per a distingir-nos uns dels altres (encara que sigui per causes tan risibles com el de la mexicana a qui li van posar “Brexit”).
Però el nom és molt més que una simple eina de diferenciació. És el gran actiu de qualsevol empresa i producte. I encara més d’una persona, perquè és el que la converteix en un referent. Això queda palès avui dia amb els nicks de les xarxes socials, alguns dels quals compten amb milions de seguidors. La firma personal és un passaport per arribar a grans públics, i amb la revolució digital ha servit fins i tot per a crear una nova professió: la dels influencers, una activitat que consisteix a posicionar qualsevol mercaderia simplement per la recomanació d’algú que “té nom” (no pas d’algú que “sap”).
La importància que ha adquirit el nom ha generat, fins i tot, empreses (les anomenades agències de naming) que es dediquen a buscar, promocionar i difondre denominacions. Hi ha tota una ciència rera el seu treball, que explica, per exemple, perquè hi ha tantes societats amb el nom començat en “a” entre les que cotitzen a la Borsa. El nom és la marca, i això vol dir també que ha de deixar “empremta” entre les audiències a les que s’adreça.
Hi ha empreses en què la marca és el seu primer actiu comptable, per davant d’immobles o de patents. El nom és també un escut davant les crisis, i ajuda a frenar els perjudicis que poden derivar-se d’algun accident: normalment, un escàndol com el dieselgate hauria d’haver enfonsat el fabricant de cotxes, però Volkswagen ha venut més cotxes que mai al darrer any. La solidesa de la marca (associada a atributs com la fiabilitat, la potència, etc) ha servit perquè els seus clients continuessin fent-li confiança.
De manera que es pot concloure que “cuidar el propi nom” és una de les inversions més rendibles que es puguin fer. Implica posar en valor atributs que són crítics per als públics, i conrear contínuament la pròpia reputació. I aquí sí que la Comunicació hi té molt a dir.