L’altre dia caminant per Les Rambles –sí, ho sé, error de principiant–, em vaig creuar amb una banda de mariachis que cantava davant d’una de les terrasses. Interpretaven “El Rey”, de Vicente Fernández. És una ranxera clàssica que se’m va ficar al cap i em vaig passar una setmana xiulant i cantussejant-la per sota el nas.

El tros de la cançó que se’m va enganxar diu:

Una piedra en el camino

me enseñó que mi destino

era rodar y rodar.

Después me dijo un arriero

que no hay que llegar primero

pero hay que saber llegar.

Més enllà que la trompeta emfatitzava fantàsticament l’últim vers, s’hi diu una veritat com un temple. A primer de carrera, a la Facultat de Periodisme, els professors insisteixen sempre que és més important ser precís que ser ràpid i, en comunicació, podem aplicar la mateixa lògica. Escollir bé el moment per transmetre informació és clau perquè arribi al major nombre de gent possible o al públic a qui ens dirigim de la manera més efectiva.

Aquesta idea no només s’aplica al periodisme, sinó que és una lliçó que sovint ignorem en la vida quotidiana. En un món tan accelerat, on tot sembla tenir data de caducitat immediata, sembla que només es valora el primer qui arriba. Però, com ens recorda la ranxera, no sempre és imprescindible ser el més ràpid. De vegades, la paciència i la determinació ens porten molt més lluny que la precipitació. És la qualitat del missatge, la coherència del que diem i la cura en com ho transmetem allò que realment marca la diferència.

Així, la ranxera dels mariachis de Les Rambles em va fer pensar en l’art d’esperar, d’arribar quan toca, d’entendre que l’èxit no es mesura només en ser els primers. En comunicació corporativa, igual que en les relacions personals, cal saber llegir el moment, interpretar les circumstàncies i prendre consciència de la rellevància de cada gest, de cada paraula. Per això, cada empresa ha de trobar el seu ritme a l’hora de comunicar. Al final l’audiència no recordarà com de ràpid van rebre una informació sinó que aquella informació era precisa, entenedora i estava ben contextualitzada.