La competició, en aquesta conjuntura tan adversa, s’ha convertit en una cursa per la reducció del preu dels serveis professionals. Com que, a més, hi ha molta més oferta que demanda, clients i proveïdors semblen haver-se posat d’acord en què tal o tal servei “encara es pot fer un 25% més barat”. La fal·lera per abaixar preus és tan gran que si fas a Google una recerca per la paraula cheap et genera 1.780 milions d’entrades!!

Al nostre sector s’estan donant situacions esborronants: una empresa que pregunta si “puc aconseguir a cost zero que la meva nota de premsa surti publicada” al diari X, una altra que vol fer una web i diu que s’acollirà a “una d’aquestes ofertes que hi ha de 100 o 200 euros” , una altra que posa en marxa un pitch en forma de subhasta inversa (s’emporta el projecte aquell que presenti l’oferta més barata, no pas la més ampla o la millor tècnicament)… Aquesta és la dinàmica que viu avui la indústria de la producció de continguts, les relacions públiques i la gestió de canals de comunicació.

El problema, contràriament al que es pot pensar, no és només per a nosaltres, els professionals de la Comunicació. El problema serà per a totes aquestes companyies que, empeses per la pressió sobre els preus, creuran que dominen els processos de relació amb el seus mercats, i que són capaces de posicionar-hi una imatge potent a base de comprar eines de fireta.

Alguns especialistes ja s’han manifestat advertint d’aquest error. Un vell axioma explica que “allò barat acaba sortint car”. Un altre afirma que “només té valor allò que té un preu”. És evident que, pel costat de l’Oferta, els professionals hem d’aprofitar la tecnologia per a reduir l’impacte econòmic de les nostres propostes, i que la crisi ha d’esperonar la innovació per tal d’assolir més resultats amb menys recursos. I per la part del mercat, la solució passa perque s’entengui que una mala elecció del proveïdor pot destruir imatges públiques la reconstrucció de les quals multiplicarà l’estalvi que ara aconsegueixen per la via de contractar només els més proveïdors més barats. I que sense imatge, no hi ha negoci que s’aguanti.

L’important és que ells (els clients) i nosaltres (els professionals de la Comunicació) entenguem que l’eficiència ens obliga a tots a ser ajustats en costos, però també que les solucions miraculoses no existeixen. Al capdavall, un preu sempre es pot reduir. I, com diu l’anunci del principi, per 0,41 € el minut, “un experimentat vident pot solucionar-te els teus problemes en els negocis… i més”. Ves a saber: potser fins i tot t’ajuden a relacionar-te millor amb les teves audiències!
Avís per als col·legues: si ara abaixen preus fins a la indecència o la ruïna, com esperen després apujar-los si ja hauran demostrat que podien fer-ho per menys?