El fundador i conseller delegat de Facebook, Mark Zuckerberg, no vendrà accions de la xarxa social durant el proper any. L’anunci s’ha presentat davant la Comissió del Mercat de Valors dels EUA.  Zuckerberg intenta frenar l’ensorrament del preu de les accions de la companyia, que en només 4 mesos de cotització han baixat dels 38$ inicials a menys de 18$ ahir, dimarts 4 de setembre. La notícia qüestiona tant el model de negoci com el valor que tenen les xarxes socials en la societat i el món actuals. S’ha de reconéixer que el relat construit sobre Facebook ha estat una de les més brillants operacions de màrqueting de la història: si et diuen que s’ha creat un canal de comunicació amb més de 900 milions de subscriptors arreu del món no pots pas restar indiferent!! Però tampoc cal descontextualitzar la realitat: un canal, per ben dissenyat que estigui, només és un dels agents de la comunicació. El paper que juguin emissors i receptors i, sobretot, els continguts que s’hi trafiquin determinaran molt més el valor de la comunitat que s’articula a través del canal. Si és que s’hi articula.

Si, perquè l’anècdota que explica Alfons Cornella, ún dels gurús d’internet i de la innovació, és reveladora: “Una amiga em deia fa poc: La meva mare no entén com em puc passar tota la setmana a les xarxes socials i estar sola el cap de setmana“. Facebook, Twitter o la resta de xarxes socials han estat i són una revolució en la comunicació humana perquè han possibilitat la interacció, la bidireccionalitat en els missatges. I, a més, de manera massiva, amb un efecte multiplicador. Salvant les distàncies, han tingut el paper subversiu de l’ordre establert que va tenir la impremta.

El cas és que si l’invent de de Gutemberg no hagués anat acompanyat de fets artístics com el Renaixement, de fets geopolítics com els viatges i les conquestes interoceàniques, de fets filòsofics com la Reforma Luterana, o de fets econòmics com la germinació del capitalisme, de poc hauria servit. Els llibres impresos van possibilitar que el saber s’escampès, però sense bons autors i sense l’alfabetització, la màquina hauria estat poc efectiva.
Les xarxes socials seran més valuoses -i tornaran a cobrir d’or Zuckerberg- quan els missatges que hi circulin siguin alguna cosa més profunda que Like o Dislike, o quan la comunitat en què et belluguis sigui de participants i no només de followers desconeguts.

Mentre no aprenguem a treure’n un bon partit del seu ús -i per a això calen probablement canvis polítics i econòmics-, les xarxes socials seran un poderós canal de publicitat (que no és el mateix que informació) i un instrument facilitador de la comunicació interpersonal, però no pas una eina vital. I això, per descomptat, no val 38 dòlars l’acció.