Portant la dita a l’extrem, algú va dir allò de “lo bué si bré, dos veces bué”. I tots plegats fem, contínuament, un elogi de la síntesi, no importa en quin context.
Cosa d’aquests temps d’Economia omnipresent, monetària i també lingüística? Sigui el que sigui, la realitat és que periodistes, com un servidor, o no ens sentim com peixos a l’aigua amb tot el que és curt.
Un tuit de més de cent-vint caràcters és clarament llarg, sí. Però no serà que, en general, estem començant a oblidar les virtuts que també aporten les longituds més àmplies?
En literatura i també en comunicació, l’extensió, quan no es palla, aporta credibilitat, permet crear expectatives per assolir un impacte final més poderós, o ajuda a donar més relleu al que volem explicar. Per alguna cosa la major part dels rituals necessiten de paraules o de moviment lents.

Dos intents de tornar a valorar la longitud

Com bé va suggerir Nicholas Carr al seu exitós Google ens està tornant estúpids?, cada cop ens costa més centrar-nos en una activitat o una lectura perllongada, perquè som propensos al zapping continu sense més aprofundiment. I encara que tenim, tinc l’esperança que, quan vaig d’enllaç en enllaç, de tuit a tuit, algun pòsit o aprenentatge quedarà, de vegades l’únic resultat és, sincerament, una certa buidor o simple ansietat.
En resposta a aquesta sensació han aparegut eines com Read It Later, solució per fer una llista de favorits digitals que trobem durant la navegació però no podem llegir en el moment, o webs com Longreads, selecció de lectures digitals extenses que seria una llàstima que ens perdéssim enmig de la voràgine informativa.

Sense curt i llarg no hi ha ritme

És impossible, i segurament també indesitjable, tornar enrere. A l’època en què les caixes d’estalvi regalaven llibres (entre d’altres perquè amb prou feines queden caixes).
Però, de ben segur, tornar a valorar la longitud serà un encert. Perquè és un valor essencial. En l’escriptura, el ritme sorgeix de combinar frases llargues i curtes. Al ball, no importa quin, estem davant del mateix cas, però amb els passos. I la música també depèn del joc entre ràpid i lent, llarg i curt.
La vida en general és més rica quan som capaços d’assaborir la concisió genial d’un tuit sense abandonar l’atmosfera absorbent d’una novel·la de centenars de pàgines.