Aquests últims dies han estat prolífics en notícies relacionades amb propietat industrial i intel·lectual, és a dir, amb els actius intangibles, aquells béns immaterials que envolten la nostra vida quotidiana i que s’escapen de l’atenció del públic consumidor fins que apareixen en els diaris.

La primera que destaca és que el Tribunal Superior de Justícia ha resolt prohibir al Cabildo de Córdoba l’ús de la paraula “Mezquita” per identificar begudes alcohòliques. Això ha estat possible perquè prèviament la companyia cervesera Grupo Mahou ja havia enregistrat la marca Mezquita per aquest tipus de begudes. A priori, pot semblar que el Cabildo podia tenir certa raó degut a què es tracta d’un reconegut monument històric i patrimoni de la humanitat, i que aquest nom es relaciona amb ell mateix, però no sempre funciona així en el món de les marques. Si prèviament ja existia una marca enregistrada i en ús, la possibilitat de registre i posterior bloqueig a tercers es fa complexa.

Aquest concepte es pot resumir en first come first served, molt usual en el dret anglosaxó, però amb l’obligació d’ús posterior efectiu en el comerç. En resum, en cas que siguem uns “especuladors” de marques i vulguem enregistrar només per evitar que tercers ho facin, hem de saber que només pot ser una estratègia temporal, perquè l’ús esdevé obligatori.

En segon lloc hi ha la sentència del cas Youkioske. Aquesta resolució ha establert una pena de 6 anys per als infractors. Els imputats no feien servir una web d’enllaços, sinó que directament oferien, sense permís, obres protegides per drets d’autor, de forma que l’acció constituïa un acte de comunicació pública amb un lucre directe, a diferència d’altres conflictes anteriors en relació a infraccions a internet. Les sancions i infraccions en matèria de drets d’autor no només es troben en la Llei de Propietat Intel·lectual, recentment reformada, sinó que també es troben en el codi penal. És per això que aquestes infraccions poden tenir conseqüències molt greus.
Finalment, trobem una notícia de ressò a nivell mundial. Els artistes Robin Thicke i Pharrell Williams han estat sancionats amb 7,3 milions de dòlars per plagi de la cançó Blurred Lines: sembla que tots dos artistes es van “inspirar” massa en la cançó Got to give it up de Marvin Gaye.

Aquest tipus de demandes son molt habituals als Estats Unitats, no pel fet de què es copiï més, sinó perquè els jutjats estan força especialitzats en aquesta matèria, cosa que deu animar les “víctimes” a arribar als tribunals, afirmació que no és possible realitzar quan es parla dels jutjats nacionals. La feina del perit és bàsica, no només la cançó ha de recordar o evocar una altra sinó que hi han d’haver coincidències/exactituds molt evidents. Blurred lines havia generat més de 15 milions de dòlars en beneficis. És lògic pensar que si es va “inspirar” en un altre autor, aquest havia de rebre una part del pastís.