És ètic escampar rumors? Segur que no. Però, es útil? En la majoria de casos -quan són ben gestionats- sí.
Una de les funcions consubstancials del Poder (i dels que l’exerceixen) és la de manipular la gent. Amb benefici propi, és clar, ja sigui polític, econòmic o social. Per interessos personals o de grup. I el rumor és una de les eines més eficaces que existeixen per manipular (n’hi ha d’altres, però, com el suborn o la violència). Però aquí ens interessa el rumor, en tant que eina de comunicació. A les facultats de periodisme s’ensenya que el rumor és l’antesala de la notícia. A la Borsa diuen “compra amb el rumor, i ven amb la notícia“.
Els rumors són especulacions que, sota una aparença de certesa, s’escampen per condicionar la conducta de determinats públics. Originàriament, eren propagats amb el sistema del boca-orella. Però actualment, gràcies a internet i les xarxes socials, són ràpidament viralitzats. Alguns exemples de l’eficàcia dels rumors:

• Un president del Barça, quan era criticat pels mals resultats de l’equip, trucava als directors dels diaris esportius i els deixava caure que fitxaria un determinat jugador. Quan aquests periodistes ho difonien al seu mitjà de comunicació, la resta els seguien i l’escampaven a gran escala. Al diumenge següent, durant un partit a l’estadi,  en funció de la reacció de l’afició, el president tirava o no endavant el fitxatge.

• Referèndum per la independència de Catalunya: els que hi estaven a favor van fer córrer que el món reconeixeria de seguida el nou autoproclamat estat català. Els que hi estaven en contra van esbombar que una Catalunya independent no podria pagar les pensions. Totes dues afirmacions eren falses de tota falsedat.

• El 17 de novembre de 1999 va sortir a cotització bancària Terra, un portal d’internet (11,81 €/acció). En 3 mesos, i gràcies als rumors sobre el seu potencial com a empresa, s’havia revalorat més d’un 1.000% (157,6 €). L’any 2005 va deixar de cotitzar a Borsa amb un valor per acció de 3,04 € (un retrocés del 98% des de màxims).

En tots els casos es partia d’especulacions. En tots els casos hi havia un Poder interessat a propagar-les. En tots els casos, els missatges eren mentida. Però en tots els casos, els manipuladors van aconseguir els èxits socials, polítics o econòmics que perseguien.
Això sí, els rumors funcionen més bé com més curt és el termini amb què treballes.