Francesc Ponsa Herrera és periodista, doctor en Comunicació Social i màster en anàlisi d’intel·ligència. És fundador i director de l’agència especialitzada en comunicació, transparència i intel·ligència XUT Consulting i director general de la Fundació Cardona Històrica. Combina l’activitat professional amb la docència com a professor associat de la Universitat Pompeu Fabra i consultor de la Universitat Oberta de Catalunya.

1. Per què hi ha tanta obsessió pel relat, per la narrativa, en la comunicació política? (Pregunta de Claudi Pérez, periodista de El País). La política actual es basa en la hipergesticulació, conseqüència, en un primer moment, de l’auge dels mitjans de comunicació de masses i, en aquests moments, de la preponderància de les xarxes socials. Allò que és més visual, estrident o espectacular té més ressò mediàtic. En aquest context, importa més viralitzar una imatge, una consigna o una història que no pas gestionar, negociar o arribar a acords. Una story és més efectiva que el BOE. És més fàcil rebre un like que millorar la vida de les persones. Els polítics volen que votem igual com gestionem Instagram. És a dir, de forma acrítica, emocional i compulsiva. I a nosaltres ja ens està bé.
2. Quin element considereu crític per a qualsevol acció de projecció o imatge que vulgui aconseguir l’èxit? Comunicar amb autenticitat, que allò que transmetem sigui coherent amb el nostre ADN i resulti versemblant als nostres públics. Caldria fugir de tots els washings (green, social, health, purple…) i actuar amb rigor, fermesa i convenciment. L’èxit no és el final, és el camí i com l’encarem.
3. Quin és el benefici principal que aporta una bona gestió de la comunicació? Reconeixement de marca, generació de confiança, continguts memorables, millora de la reputació, humanitzar l’organització, establiment de relacions sòlides i diferenciació respecte de la competència. Comunicar bé sempre suma, mai resta.
4. Podríeu posar un exemple d’una empresa o una institució que gestioni bé les relacions amb els seus públics. Per què? Vull destacar el cas de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD) que ha aconseguit crear un gran altaveu de comunicació i transformació social. Es tracta d’Èxit21, un diari digital pensat i gestionat per persones en situació de discapacitat intel·lectual, que enriqueix la diversitat mediàtica. El seu lema és “La mirada que et falta” i s’adreça a la societat en general, però també a entitats del sector social, administracions i polítics i periodistes. En aquest sentit és molt recomanable la seva guia adreçada als mitjans sobre com informar sobre la discapacitat sense caure en prejudicis, discriminacions i paternalisme.
5. Una qüestió de comunicació sobre la qual encara no heu trobat resposta… Per què es viralitzen els vídeos de gats? Per què l’algoritme prioritza aquest tipus de continguts?