L’epistemologia es preocupa, entre altres coses, d’establir criteris de valoració sobre les afirmacions que es fan sobre la realitat. La vella qüestió de què és veritat i què és fals turmenta els moralistes, és clar, però també afecta i fins té connotacions legals al sector de la comunicació. Des de les fake news fins a la publicitat enganyosa, destriar informació de propaganda ha estat sempre objecte de l’interès dels professionals del ram.

Però l’objectivitat no existeix -depèn de la posició (física, però també ideològica) de l’observador. Una de les eines per a pal·liar aquest inconvenient és el llenguatge.

Quan diem “blanc” estem qualificant una cosa totalment diferent de si diem “negre“. El problema, també del llenguatge, són els “grisos“, aquells espais ambigus sotmesos a l’opinió personal. És Trump un bon president? I Lamine Yamal, és el millor futbolista? El debat està servit i no tindríem prou temps per a escatir la realitat ni que visquéssim 100 anys ajudats d’una Intel·ligència Artificial.

Un dels llenguatges compartits per més gent al planeta és el codi de la circulació. Arreu del món, un senyal rodó amb vora vermella indica prohibició, igual que els triangulars adverteixen d’un perill. A dins, normalment negre sobre blanc, hi ha un pictograma que informa del cas concret.

El problema

Però com passa amb els idiomes, també el codi de ciruclació és un llenguatge viu, dinàmic. Ara, s’han aprovat nous senyals per adaptar-los al món actual: entre d’altres novetats, hi apareixen patinets, els porcs senglars s’afegeixen als cèrvols i, fins i tot, s’eliminen connotacions de gènere a la simbologia per fomentar un llenguatge visual més inclusiu.

Aquesta posada al dia dels senyals de trànsit hauria de revertir en una major seguretat viària. Sí? Segur? Com a mínim, la novació del catàleg de signes pot provocar dues situacions inesperades:

1. Xoc contra els hàbits consuetudinaris de la gent. Tenim costums arrelats, difícils de canviar. El senyal d’animals en llibertat (amb un cèrvol saltant) ja és prou explícit i definidor. Afegiran en el futur nous pictogrames de llops o óssos? A una carretera del Pallars van plantar diverses unitats d’un senyal que ningú no entèn (les vaques, ni al Pallars es llancen en paracaigudes!!) fins que no t’expliquen que, en realitat, es tracta d’art al carrer (en aquest cas, a la carretera).
2.  Comprensibilitat:  Un dels senyals nous de  la DGT s’ha anomenat “tram de carrils trenats” i representa visualment dos cotxes guiats per fletxes que en marquen la direcció, les quals s’entrecreuen. Serveix per alertar que més endavant es produirà un entrellaçat de trajectòries de vehicles, on confluiran vehicles procedents de dos fluxos diferents de trànsit del mateix sentit, per la qual cosa és una situació de gran perill. Però, realment, algú és capaç d’interpretar aquest missatge?

Quan ens enfrontem a problemes de comunicació (“quin missatge s’ha de donar”, “com ha de ser una campanya”…) s’obren debats a partir de les visions de cadascú. Quina resposta és la bona, quina és la més realista? Com podem posar els punts sobre les “is” i prendre la decisió correcta?

La fórmula

Hi ha una solució molt pràctica a aquests debats, que també es podia haver aplicat a la renovació del codi de la circulació. Consisteix a triar, d’entre totes les possibilitats, d’entre totes les respostes, d’entre totes les decisions, la més simple. Si vols que et comprenguin, que et segueixin (la comunicació és això, oi?) cal reduir la complexitat dels missatges perquè arribin al màxim de gent, i perquè tothom els interpreti correctament.

Ja ho va sentenciar un savi com Albert Einstein quan s’enfrontava a problemes complicats: “si no pots explicar una cosa de forma simple, és que no l’entens prou bé”.  Si tu no saps què dius, com podràs aspirar a impactar en els altres?