“Les suposicions són els tèrmits de les relacions”

Complementem un anunci que ha fet fortuna, o que al menys té la virtut de ser memorable: el de Banc Sabadell sobre requisits bàsics per a una comunicació eficaç. I ho fem amb una frase sobre les suposicions de l’actor nordamericà Henry Winkler (1945, Manhattan) que ens mossega per la seva concisió i autenticitat.

Les suposicions i els prejudicis ens ajuden a viure. Ens permeten creure que tenim un coneixement del món més ampli i consistent del que realment tenim, i així progressem en moltes ocasions… amb entrebancs o sense però dotats d’una il·lusió de seguretat.

Tanmateix, com bé capta Winkler, les suposicions poden ser letals per a les relacions. Quan enlloc d’obrir-nos a algú (persona, client, grup d’interès amigable o hostil) i escoltar-lo, suposem com és i a on vol anar a parar, estem flirtejant amb el fracàs. Instantani si l’error és greu. O, de forma més habitual, progressiu, amb un deteriorament de la relació similar al que provoquen els tèrmits que fan forat a la fusta. Al principi, i durant un temps, serem incapaços d’adonar-nos que passa alguna cosa. També d’entendre que es pot resumir en una sola paraula: incomunicació.