“He tingut una idea per: muntar una campanya, crear un anunci, gravar un vídeo, redissenyar la web…”. Vet aquí una frase que pot dur al fracàs la millor de les intencions i la més preparada estratègia de comunicació corporativa. En algunes institucions i empreses hom pot disfressar-se de periodista –sovint algú amb poder de decisió i que mai actuaria així en el seu propi àmbit de responsabilitat– i plantejar d’engegar un projecte o tota una estratègia de comunicació sencera a partir d’un vídeo que ha vist al Youtube, d’una conferència molt interessant a la que ha assistit o d’una idea que el seu coixí li ha xiuxiuejat a cau d’orella.

Mirem el nostre entorn professional i pensem-hi. Cap enginyer canviarà el sistema de producció, tot d’una i sense analitzar-lo a fons, perquè ha vist com ho fan en una altra fàbrica. Cap cirurgià començarà a operar de manera diferent perquè ha vist un vídeo d’un altre metge a Youtube. Cap gestor donarà un gir de 180 graus a la seva organització, d’un dia per l’altre, perquè s’ha despertat a mitja nit amb una “idea genial”.

En l’argot de la gestió de projectes, aquestes ocurrències s’anomenen “bolets”, per allò de què surten del no-res, de forma aleatòria, però te les vas trobant pel camí. Seguint amb el símil, collir aquests bolets (fer-ne cas) sol conduir a la desorientació: suposa endinsar-nos en un bosc espès on es perden el temps, els diners, el rumb i els resultats.
Com tot àmbit professional, la comunicació corporativa és un plantejament estratègic. Primer s’analitza, després es pensa i a continuació s’actua. Es torna a analitzar, es torna a pensar i es torna a actuar. I, així, successivament, cap a l’èxit. Treballar seguint sistemes tipus PDCA (planificar, desenvolupar, controlar i ajustar) i orientats a resultats és la manera de guiar la nostra estratègia de comunicació i, també, d’evitar la temuda aparició de bolets.
Com aplicar aquestes metodologies a la nostra comunicació? Això, ho deixem per al proper article…