Joan Maria Morros és degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, entitat que aplega més de 4.000 professionals de la informació de totes les demarcacions catalanes. El Col·legi representa públicament la professió i ajuda els seus associats a desenvolupar-se professionalment, a través de serveis de formació, assessorament i informació. Amb iniciatives com els tallers sobre educació mediàtica a les escoles i centres cívics, el Col·legi s’ha convertit en un referent en la lluita contra la desinformació i les notícies falses.

Els dies 7 i 8 de novembre, l’entitat organitza la setena edició del Congrés de Periodistes de Catalunya, que aplegarà més de 500 professionals que debatran sobre els reptes del periodisme. La trobada també servirà per actualitzar el Codi deontològic de la professió.

En aquesta entrevista, Morros ens parla sobre el Congrés, sobre les qüestions que més preocupen actualment la professió i sobre el present i el futur de l’entitat que presideix.

El 7 i 8 de novembre se celebra el VII Congrés de Periodistes de Catalunya, que se centra en reivindicar la credibilitat i el prestigi de la professió. Per què és important fer-ho justament ara?

Teníem la necessitat d’actualitzar el Codi deontològic de la professió periodística de Catalunya, que no havíem tocat des del 2016. Des de llavors han passat moltes coses en la nostra professió. Han aparegut noves tecnologies que ens plantegen reptes, com ara la intel·ligència artificial, i es mantenen altres situacions com ara la precarietat laboral, la credibilitat de la professió o la crisi del model de negoci dels mitjans, que cal tornar a abordar. També coincideix amb el quarantè aniversari del Col·legi, que es commemora el mateix 8 de novembre, i no hi ha millor manera de celebrar-ho que trobant-nos en un congrés per debatre sobre la situació de la professió.

Quins aspectes destaqueu del programa o dels debats previstos?

Parlarem dels principals reptes que afronta la professió, que conflueixen en un únic missatge, que hem sintetitzat en el lema del congrés: “més necessaris que mai”. Els i les periodistes som més necessaris que mai, en un moment en què les llibertats de les persones i els valors democràtics estan en crisi. L’expansió de les xarxes socials ha fet que qualsevol persona tingui accés a una quantitat enorme d’informació, sense filtres. Això ha contribuït a una viralització de notícies falses sense precedents i segur que portarà a un replantejament del paper dels periodistes en la societat, que serà un debat que estarà present en el congrés.

A banda d’aquest tema, tractarem qüestions històriques, com la precarietat, que està molt lligada amb l’evolució de la professió durant els darrers anys. Hi ha molts periodistes que han de fer moltes feines per poder tenir un sou digne. La crisi dels mitjans hi ha acabat repercutint. Així i tot, hi ha models d’èxit, com el de The New York Times i The Guardian, que han augmentat la seva audiència, en contextos de crisi dels valors democràtics, en el primer cas, el trumpisme, i en el segon, el Brexit. Al congrés coneixerem un d’aquests models amb una convidada d’excepció, la periodista d’investigació de The New York Times Jodi Kantor, premi Pulitzer per les seves investigacions sobre els abusos sexuals a Hollywood que van impulsar el moviment #MeToo.

La societat creu realment que els periodistes han de ser més necessaris que mai?

Penso que sí. És cert que hi ha una part cada cop més gran de la població que diu estar cansada de les notícies, un fenomen que es va accentuar durant la pandèmia, però també tenen necessitat de saber què passa al món, especialment en un moment de canvi com l’actual. He parlat abans de la crisi dels valors democràtics als Estats Units i al Regne Unit, que han reforçat el paper del periodisme allà, però aquesta crisi no només afecta aquests dos països, sinó tot el món. En situacions com aquesta les persones busquen certeses, informacions veraces i contrastades, trobar allò que és rellevant en un context de saturació informativa, i això només t’ho pot oferir el periodisme, el bon periodisme. Això la gent ho té clar.

La intel·ligència artificial traurà la feina als periodistes?

No, però sí que ens obligarà a canviar la nostra manera de treballar. Jo fa molts anys que m’hi dedico, i he passat de les màquines d’escriure i els teletips a internet, les xarxes socials i ara la intel·ligència artificial, i cada nova tecnologia ens ha obligat a canviar la manera de treballar. Estic convençut que la IA és més beneficiosa que perjudicial: ens ajuda a resumir documents, a buscar estadístiques i informacions, a analitzar dades… Ens estalvia molt la feina més farragosa, però després és necessari un periodista que interpreti, que valori i jerarquitzi la informació. La IA ens pot donar més temps per fer millor la nostra feina, per poder interpretar millor els fets, per verificar la informació que circula. La IA ens pot ajudar a oferir una millor informació a la ciutadania.

Quin ha de ser el paper del Col·legi en aquest context de canvi constant de la societat i la professió?

El paper del Col·legi és defensar els periodistes i el periodisme, i oferir eines als professionals per millorar la seva feina. Un dels nostres puntals és la formació. Quan apareix qualsevol novetat, de seguida oferim recursos formatius. La formació és un dels serveis més valorats del Col·legi i permet donar resposta a les necessitats dels periodistes i a ajudar-los a desenvolupar-se professionalment.

Una altra de les nostres funcions és vetllar per l’ètica de la professió, a través de l’aplicació del codi deontològic, que guia l’exercici professional dels periodistes. L’entitat que vetlla pel compliment del codi és el Consell de la Informació de Catalunya, que és una fundació independent, impulsada pel Col·legi. Una manera de donar garanties a la societat del compliment del codi, per exemple, podria ser la creació d’un segell de qualitat que acrediti que un mitjà o un periodista l’està complint.

Des del Col·legi també contribuïm a millorar l’educació mediàtica de la població perquè sigui capaç de detectar notícies falses. En aquest projecte, que està sent un èxit, tenim la col·laboració de l’Oficina a Barcelona del Parlament Europeu, que està molt compromès amb la lluita contra les fake news.

També canalitzem i cerquem solucions a les necessitats que se’ns planteja des del col·lectiu. Un exemple són les armilles i els braçalets per identificar els periodistes durant les manifestacions, que són fruit d’una demanda de molts professionals per poder treballar bé i amb bones condicions en situacions complicades. En aquest cas, vam arribar a un acord amb el Departament d’Interior i els Mossos d’Esquadra.

Aquest Congrés coincideix amb els quaranta anys del Col·legi. Quin balanç feu d’aquestes quatre dècades?

L’any 1985, la realitat de la professió i de la societat era molt diferent de l’actual. Les necessitats de la professió han canviat moltíssim des de llavors, però sempre hem donat resposta a les necessitats dels periodistes. Una prova d’això és que, amb 4.400 col·legiats i col·legiades, som el col·legi professional més gran de l’Estat. Tot el que s’ha fet durant aquests anys –la defensa dels drets, de la llibertat d’expressió, de la feina dels professionals…– ha posat les bases del que som avui i n’hem d’estar orgullosos.

Un percentatge important de 4.400 col·legiats treballen en àmbit corporatiu. Quin paper aquests professionals tenen a dins el Col·legi?

Molt important. Molts membres de la Junta de Govern treballen en aquest àmbit. No hi ha periodistes de primera i de segona, no hi ha costat fosc. Treballis on treballis, elabores i difons informació, i ho has de fer seguint els mateixos criteris professionals i ètics; se t’aplica el codi deontològic de la mateixa manera. Cada vegada hi ha més periodistes que treballen en departaments de comunicació d’empreses i institucions, i des del Col·legi donem resposta a les seves necessitats, igual que ho fem amb els periodistes que treballen als mitjans.

Com creieu que ha de ser el Col·legi d’aquí a deu anys?

Evidentment, haurà de ser més fort, en nombre de col·legiats i d’influència professional i pública. Això ha de continuar creixent. Hauria de tenir un reconeixement més gran per part de l’Administració; ja el té, però podria ser encara més fort. M’agradaria aconseguir que almenys en tots els centres de secundària de Catalunya un periodista impartís com a mínim una classe d’educació mediàtica i que els centres cívics, els casals de gent gran i les biblioteques també acollissin de manera regular activitats formatives sobre aquesta qüestió.