Amb una vasta trajectòria en un sector, com la premsa escrita, que ara veu el seu futur en forma d’interrogant, Josep Ramon Correal constata que la Comunicació és, avui més que mai, un actiu social imprescindible.
L’actual director del Diari de Tarragona -i abans, entre d’altres, subdirector de l’extint Correo Catalán i director de La Mañana de Lleida i del Nou Diari de Reus- també reconeix que els mitjans tradicionals necessiten un replantejament del seu model de negoci.
D’altra banda, més enllà d’això, es planteja un interrogant interessant sobre el moment de canvis que estem vivint: hi ha algun límit en la demanda de Comunicació de les persones?

1. Com afectarà al negoci dels mitjans tradicionals la consolidació de la comunicació 2.0, amb una ciutadania que ja és ‘multicanal’? (Pregunta de Xavier Puig)
   Afectarà totalment. Els mitjans tradicionals han de replantejar el model de negoci. El producte és el fonament, però hem de saber diversificar la manera de vendre’l. Qui no trobi la forma es pot donar per la pell.
2. Quin element consideres crític per a qualsevol acció de Projecció o Imatge que vulgui assolir l’èxit?
   Si ho sabés no estaria contestant aquest interviu. Estaria en una illa solitària vivint de les rendes que m’hauria proporcionat la resposta.
3. Quin és el benefici principal que aporta una bona gestió de la Comunicació?
   La Comunicació és el petroli del segle XXI. Em sembla que ho va dir Delors. Qui no sap comunicar no existeix. Qui no existeix és un no-ningú.
4. Una  empresa o una institució que gestiona bé les relacions amb els seus públics. Per què?
   Totes les empreses importants s’han adonat de la importància de saber comunicar. Arquímedes diria ara: “Doneu-me un punt de comunicació i mouré el món”.
5. Una qüestió de Comunicació sobre la que encara no has trobat resposta…
   Quin és el límit a partir del qual la persona considera que no necessita més Comunicació. Algun límit hi ha d’haver. No el conec. Potser no existeix.