Els ajuntaments són l’administració pública més propera al ciutadà, i la que acostuma a prestar-li els serveis més immediats: assistència social, seguretat, neteja, urbanisme… En el cas dels municipis petits són, a més, un factor de cohesió i de convivència, el pal de paller on els veïns s’arremolinen per desenvolupar activitats lúdiques i culturals, però també econòmiques o mediambientals. En els darrers anys, aquests ajuntaments han tendit a la professionalització, tant del seu equip de govern (molts alcaldes i regidors cobren un sou) com de la seva plantilla de treballadors, fins al punt que a molts pobles són la primera “empresa” en nombre de contractats.

Darrerament es constata també una capacitació competencial de la seva funció comunicativa, com ho acrediten les diferents licitacions públiques de les darreres setmanes: Seva, Begues o Riells i Viabrea (tots ells pobles de menys de 8.000 habitants) han llançat concursos en cerca de proveïdors especialitzats.

Per què han de comunicar aquests ajuntaments tan petits si, al capdavall, tota la gent es coneix entre ella i el contacte entre els veïns i les autoritats municipals és constant? Semblaria que amb el boca-orella n’hi hauria d’haver prou per difondre novetats i anuncis, actuacions i convocatòries sorgides des del consistori.
Però això no és comunicar. És, només, informar. Comunicar exigeix una intencionalitat, uns objectius. En l’àmbit municipal, una primera llista d’utilitats de la Comunicació inclouria:

• Donar valor i visibilitzar l’obra de govern
• Cohesionar i enfortir la identitat local, generant sentiment de pertinença
• Mobilitzar els ciutadans a la participació
• Induir activitat econòmica, atraient empreses, inversors o visitants
• Complir amb el mandat de transparència de tota institució pública
• Informar sobre el funcionament i horaris dels serveis municipals
• Promoure activitats socials, lúdiques, esportives, culturals, mediambientals…

La pregunta crucial per als ajuntaments, però, és com s’ha de fer, tot això. Sota quins criteris s’ha de gestionar la comunicació? Amb quina estructura i a través de quins canals?
En realitat, aquestes preguntes són les mateixes que es podria fer una empresa, una entitat associativa o qualsevol organització que busca influir d’alguna manera en el seu entorn (aconseguir clients o seguidors, posicionar determinats missatges, moure a la gent a actuar…). Per tant, la resposta també és la mateixa, i és ben simple:

1. Avaluar el punt de partida (identificació i caracterització dels públics, de quins recursos disposem…)
2. Definir objectius, dissenyar estratègies i aplicar polítiques d’actuació
3. Concretar els missatges a divulgar, fins a construir i difondre un Relat
4. Elaborar un Pla d’Acció (full de ruta) que determini l’abast i el calendari de les actuacions a fer, i l’estructura tècnica que el gestionarà
5. Instaurar un sistema de seguiment, avaluació i ajustament del Pla de Comunicació d’acord amb els resultats que donin uns indicadors prèviament establerts i per tal d’assolir els nous objectius estratègics de la Corporació Municipal (que van canviant amb el discórrer del temps)

La consciència sobre la necessitat i els beneficis de dissenyar i aplicar polítiques de comunicació sol precedir a la descoberta de la metodologia que ho farà possible. Això passa a tots els camps: des del desenvolupament urbanístic fins a la posada en marxa de serveis assistencials. Però en tots els casos hi ha empreses i experts que poden guiar les passes a fer a través d’auditories, disseny d’accions, creació de l’estructura tècnica i fins la producció de continguts i suports, o la gestió de canals de comunicació municipals.

Allò rellevant, però, és evitar les 2 equivocacions típiques dels ajuntaments a l’hora de plantejar-se desenvolupar un programa de comunicació. En primer lloc, fer apriorismes, tenir prejudicis (per exemple, en el cas de pobles amb població envellida, les xarxes socials poden no ser tan útils com tothom pensa). En segon lloc, negligir o menystenir els beneficis de la comunicació municipal: molts pobles perden competitivitat i capacitat d’atracció (de persones i de negocis), senzillament perquè no són proactius a l’hora d’explicar-se i connectar amb ciutadania, empreses, mitjans de comunicació…
I no es tracta tan sols aquí de què perdin població perquè no hi ha indústries instal·lades a la localitat. Cada poble ha de trobar el seu avantatge competitiu, també. De fet, hi ha municipis petits però florents i pròspers que només són lloc de segones residències o ciutats dormitoris. Però tots tenen en comú que han sabut construir una imatge externa i potent, i cohesionar conductes internes que els fes rellevant la seva condició. Ja sigui “venent” serveis, neteja, civisme, arquitectura, innovació…, tots han fet comunicació. O encara més ben dit, tots han fet molt bona comunicació.