La Comunicació, entesa com a influència, implica l’emissió de missatges que interpel·lin al destinatari.  Una dada, en si mateixa, és incontrovertible per a tothom. Per tant, no genera ni emocions ni reaccions entre els receptors. És pura ciència. Que 8.000 milions de persones habitin la Terra o que l’economia creixi a un ritme del 3% no provoca ni adhesions ni repulsions. Només quan afegim una interpretació subjectiva a una dada la convertim en missatge. I només aleshores haurem generat la motivació a l’audiència per a mobilitzar-la en la direcció que ens interessa.

Activar la resposta emocional de la gent és el propòsit principal de la Comunicació. Saber si hi haurà prou aliment per a tanta població o si el nivell de riquesa permetrà atendre les necessitats socials estimula molt més l’interès de les audiències que la simple exposició d’una estadística informativa. Per persuadir i convèncer els interlocutors, la subjectivitat del missatge és la cola que els enganxarà al nostre relat, ja que és la que fomenta la proximitat i la comunió d’interessos. Les emocions son els impulsos involuntaris originats com a resposta als estímuls que rebem, i són les que desencadenen conductes de reacció automàtica. Aquests estímuls només poden provenir de percepcions motivadores i inductores que, tot alterant els estats d’ànims dels receptors, els empenyin a actuar. Què millor que una bona història (un relat) per sacsejar consciències i ànimes? 

I les històries són sempre subjectives, no tan sols pels fets que narren (se’n trien uns en detriment dels altres, amb la qual cosa esbiaixen la realitat). També per la forma en què ho fan: el llenguatge és una poderosa arma de manipulació, fins i tot quan aparenta imparcialitat informativa (només cal veure quanta perversió hi ha en un titular del tipus “Manifestació de lladres a la Plaça Major. En Tal no hi era”).