La comunicació necessita d’un ús correcte de la llengua en l’amplíssima majoria dels contextos professionals i en bona part dels personals. Podem ser benèvols amb els errors en una conversa entre familiars o podem acceptar algunes faltes d’ortografia en un text que contempli el parlar d’un registre col·loquial, però les comunicacions professionals o que suposin compartir qualsevol informació entre una empresa o institució i el seu públic han de ser curoses.

Quan la llengua no és prou acurada i hi ha errades, ens podem trobar amb situacions de crisi. En alguns casos, l’impacte de l’errada pot ser reduït, però en altres pot esdevenir un greuge prou significatiu com per deteriorar la imatge de la nostra marca. Als diaris, les presses i la reducció de personal fan que el procés de correcció pugui no ser tan acurat com caldria esperar. Per això, podem trobar traduccions automàtiques que parlen d’un futbolista argentí anomenat “Llegeixo Messi”. O la recent errada d’un diari nordamericà que afirmava que la vida i els “forats” (holes, en anglès) de Julia Roberts milloraven amb l’edat quan volia parlar de la millora en la seva vida i els seus papers (roles) a les pel·lícules.

En els casos de comunicacions més empresarials n’hi ha de ben diverses. Des d’errades a cartes de restaurants, anuncis o fins i tot cartells de productes en un supermercat, com la que fa uns dies voltava per Twitter i que recomanava la lectura en un passadís de productes de neteja.

Premi TransAtlàntida al Foment de la Lectura pic.twitter.com/wEPH3Q9mwM

— Màrius Serra (@mariusserra) 16 de desembre de 2018

Abans de donar per vàlid un missatge, garantiu que passa per les mans i els ulls d’un professional de la comunicació. No tot s’hi val! Sigui com sigui, el millor és que us ho “lleixiu” tot un parell de vegades!