La ubiqüitat de la comunicació: benefici o malson?
En la nostra vida quotidiana, tots realitzem diàriament desenes d’accions comunicatives: parlem per telèfon, escrivim WhatsApps, enviem e-mails, conversem amb companys de feina, familiars o amics… Constantment, sense ser-ne massa conscients, estem transmetent missatges al nostre entorn, de forma natural i no premeditada, que es poden interpretar de múltiples maneres depenent de molts factors. És sabut que la paraula, oral o escrita, té un gran poder comunicatiu però fins i tot quan aquesta no intervé, la part no verbal ens delata. Un gest, una mirada, una expressió poden voler dir moltes coses.
Així doncs, el fet comunicatiu és inherent a tot el que fem, té el do de la ubiqüitat. No és voluntari, ningú se n’escapa, forma part de l’ésser social. El mateix passa en l’àmbit empresarial encara que aquí, a diferència del terreny personal, una informació mal gestionada pot enterrar la imatge d’una marca i causar danys inquantificables en el sí de l’organització. És per això que a les empreses no els convé deixar a l’atzar l’administració de la comunicació. Per aconseguir els seus objectius de reputació, notorietat i reconeixement necessiten planificar bé tot el que fan i com ho fan, ser curosos, complidors i exigents. S’ha de fixar una estratègia i unes accions per assolir uns resultats concrets. I no val badar.
Avui més que mai la informació circula vertiginosament per terra, mar i aire. En pocs minuts, un contingut a internet pot donar la volta al món i és incontrolable. Per aquest motiu, la gestió de la comunicació no pot subestimar-se: cal pensar molt bé els outputs que emetem i els que volem evitar. Com diu la frase cèlebre de Thomas Hobbes a El Leviatán, “la informació és poder”, sempre i quan ens vagi a favor i la sapiguem tractar. Sinó, pot convertir-se en el nostre pitjor malson.