Els primers 150 anys del metro més antic del món, complerts el passat 9 de gener, són una fita clau en la història del tranport públic, però també del disseny.
Tan aviat com l’any 1932, Harry Beck, un delineant que treballava a l’Oficina de Senyals de l’Underground, va utilitzar el seu temps lliure per dibuixar aquest esborrany.

Fins al moment a ningú se li havia acudit una idea que ara ens pot semblar òbvia. Creia que als passatgers els interessava saber sobretot com arribar d’una estació a una altra, i no tant una representació geogràfica exacta.
Eren un concepte i una proposta (següent imatge) que van ser descartats en un primer moment, per radicals.

Tanmateix, finalment sí que va ser aprovada i el seu èxit fou tan gran que, 150 anys més tard, el mapa d’una xarxa lògicament molt més extensa, conserva l’elegant simplicitat de l’original i també bona part de la seva estètica.

D’altra banda, coincidint amb l’efemèride del metro londinenc, val la pena descobrir dos elements gràfics més potser fins i tot més curiosos que els mapes, per la seva càrrega històrica i cultural.
S’imagina que el metro pogués travessar els oceans?
Al menys, algú ho somiava a l’època imperial britànica.
El següent és un cartell publicitari amb una idea que, en realitat, podem trobar en gran quantitat de campanyes que trobem actualment al metro, amb versions lliures del mapa de la xarxa capaces d’arribar allà a on l’anunciant desitgi…

I, per acabar, una visió més artística (i genial) del metro de Londres. O the Tube, com se’l coneix popularment.