Des de l’any 2021, Mònica Martínez Galante és la cap de Comunicació de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), l’organisme independent que vetlla pel compliment de la legislació sobre protecció de dades personals a Catalunya. Després de treballar uns mesos de periodista a Europa Press, es va endinsar a la comunicació corporativa, un món que l’apassiona. Va treballar a l’agència de comunicació Atrevia quan encara es deia Inforpress i, poc després, el 2007, es va incorporar a l’equip de comunicació de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques (actualment, de Territori, Habitatge i Transició Ecològica), on hi va estar més de catorze anys. Li entusiasma la natura i viatjar, i considera que la comunicació és una eina fonamental per a les organitzacions, vinculada amb l’empatia, la transparència i l’escolta activa.

Com és la comunicació a l’APDCAT?

Quan es va incorporar la direcció actual, va haver-hi una aposta clara per la comunicació; l’entitat s’ha obert més a fora, i això ha fet que hagi augmentat el seu coneixement públic i la seva imatge. Estem traient més profit de la feina que fem, que és molta. Un dels reptes és generar interès general a partir de qüestions que són particulars, que es deriven d’una denúncia o d’una consulta concreta, però que poden ser útils per a la ciutadania i les entitats. Una altra particularitat de l’APDCAT és que cal fer un esforç per traduir al llenguatge periodístic la terminologia jurídica, i això exigeix tenir capacitat de síntesi sense perdre rigor.

També dueu a terme moltes activitats de conscienciació sobre qüestions relacionades amb la protecció de dades i la privacitat entre joves i infants.

Aquesta és una tasca que és molt gratificant. Tenim en marxa un projecte en biblioteques públiques en què fem diverses activitats lúdiques, que estan tenint molt d’èxit, i no només entre els infants. També intentem estar presents en fires i altres esdeveniments. Tenim pocs recursos, però moltes idees.

Quines són les prioritats de l’APDCAT en l’àmbit comunicatiu?

Ara mateix tenim la prioritat de continuar difonent el model FRIA, d’avaluacions d’impacte de la intel·ligència artificial sobre els drets fonamentals. Aquest és un model pioner, que hem desenvolupat des de l’APDCAT, i que va néixer a la xarxa de delegades i delegats de protecció de dades. L’hem presentat en molts països i ha tingut molt bona acollida.

Pel que fa a la comunicació amb la ciutadania, hem de continuar potenciant la difusió de materials divulgatius que ajudin a conscienciar les persones sobre la importància de la protecció de dades personals i la privacitat. Tenim el repte d’arribar a les persones joves, i això ens resulta difícil perquè estar presents en algunes xarxes socials que més utilitza aquesta franja d’edat pot anar en contra d’allò que defensem, per l’ús que en poden fer de les dades personals.

També hem dut a terme un procés de canvi de la identitat visual, amb un logo més modern i atractiu, i de transformació digital. Estem treballant en un web nou, que es publicarà aviat, i fa poc hem canviat d’oficines, que han ajudat a crear un ambient de treball més amable.

Quins elements consideres clau en la comunicació corporativa?

El més important és tenir clar el que vols comunicar i l’estratègia per fer-ho. Després, identificar a qui et vols adreçar i quin és el canal de comunicació més adient en cada cas. També és fonamental explicar la informació de manera atractiva, en un context de sobreinformació, en què costa fer arribar el missatge als periodistes i a la ciutadania.

Per què creus que és important la comunicació per a les institucions i les empreses?

La comunicació és bàsica, tant per a les persones, de manera individual, com per a les organitzacions. Som animals socials i emocionals i, sense comunicació, no seríem res. Però la comunicació ha de tenir un propòsit; hem de saber per què ens volem comunicar i com ho hem de fer. Hem de conèixer bé les persones amb qui ens relacionem. Les organitzacions han de fer escolta activa, saber el que volen els seus públics, i han de tenir empatia.

Hi ha alguna organització que consideris modèlica en la seva gestió de la comunicació?

Per exemple, la comunicació de Transports Metropolitans de Barcelona i de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que tenen equips potents i són capaces de transmetre modernitat i una bona imatge de marca.

Com veus el futur de la comunicació corporativa, especialment amb la irrupció de la intel·ligència artificial?

Ens hi haurem d’adaptar, com sempre hem fet. En l’àmbit de la comunicació contínuament estan apareixent noves eines i hem d’aprendre a fer-les servir i a aprofitar-les.