Les vacances d’estiu són més propícies per a conèixer gent que altres èpoques de l’any. Estem més relaxats, més sociables. Si la destinació escollida és a l’estranger, el contacte amb algun autòcton o forà està gairebé assegurat i el “Where are you from?”serà una constant. El fet de residir en una gran ciutat com París, Roma, Madrid o Barcelona t’atorga l’avantatge natural que l’interlocutor, amb gran probabilitat, coneixerà la teva terra, si no en persona com a mínim d’oïdes, per televisió o, en la majoria dels casos, pel futbol. D’altres vegades, per motius que proporcionen menys orgull:
–          I love Spain! Madrid, the East coast, Ibiza, Barcelona…
–          I’m from Barcelona.
–          Really? I was robbed there.

Un australià que recorda Barcelona com la ciutat on el van robar durant les seves meravelloses vacances és la campanya de comunicació més nefasta que pot haver.
Simultàniament a aquesta conversa banal, el Museu d’Història de la capital catalana posava a la venda un conjunt de xapes amb escenes “habituals” que es donen als carrers de Barcelona: llauners, venedors de roses, manters i lladres, entre altres. Una visió comercial i original per reformular els tradicionals souvenirs insuls i repetitius que es venen a les botigues de les Rambles.
Tot i la seva retirada de la botiga municipal per raons òbvies (ningú vol tirar pedres a sobre de la pròpia teulada) la idea plasma amb humor i un pèl de cinisme la nostra realitat urbana i la transforma en record turístic. Els meravellosos edificis modernistes, les platges, la Boqueria, els museus, l’Anella Olímpica… Tot ha estat fotografiat, pintat, esculpit i duplicat bilions de vegades com a souvenir. Però prendre la degradació, la delinqüència, la decadència de la ciutat i transformar-les en un article turístic és magistral.

I és que per molt que els baròmetres socials, els treballs de camp i les estadístiques insisteixin en desmentir un augment de la criminalitat a Barcelona, no podem negar que aquestes i altres escenes delictives o al·legals formen part del paisatge habitual de la ciutat. Més val que ens ho prenguem amb humor.
–          I’m from Barcelona.
–          Really? I was robbed there.
–          Me too. Don’t worry, it’s nothing personal against the tourists.