La tergiversació de la informació en benefici propi és tan remota com les guerres, que equival a dir com la humanitat. La informació és poder. Si en tens, podràs sotmetre l’altre. Si, a més, la tens de valor, encara seràs més dominant. I si, a sobre, ets capaç d’intoxicar els altres amb notícies falses, aleshores seràs l’amo del món, oi Donald?

A les societats actuals, tan interconnectades, la immediatesa amb què arriba una notícia i el ressò que n’obté (repliques, redifusions, repiulades…) són clau per a la influència del seu emissor. Com que estem bombardejats per tota mena de missatges, gairebé ningú no s’entreté a garbellar la veracitat de les informacions. Al contrari, pensem que si una cosa ens la repeteixen  per cent llocs diferents, és que necessàriament ha de ser veritat (s’atribueix la frase “una mentida repetida mil cops esdevé una veritat” al nazi Goebbels, però és veu que això també podria ser una fake news!!).Ara que la política s’ha mediatitzat (ningú no recorda les iniciatives legislatives dels polítics, però sí allò què diuen als mitjans o piulen a les xarxes socials), la intoxicació informativa ha esdevingut un modus operandi habitual de tots aquells que volen manar. El moviment ja té fins i tot una denominació: la postveritat. No importen els fets, allò que compta és el que cregui la gent.

D’exemples n’hi ha a cabassos, nacionalment i internacional. Polítics d’una i altra ideologia exposen creences com si fossin veritats científiques. Com més creatives, millor, que el món és molt sensible a viralitzar continguts que semblen novedosos quan només són aberracions mentals. De moment (només de moment) sembla que el món empresarial és el menys procliu a aquesta actitud: saben que els costos en imatge i reputació d’una mentida són brutals per al compte de resultats i/o per al valor de la companyia. Per això s’abstenen -ara com ara- d’entrar en el joc pervers de contaminar el món amb falsedats o impostures. Però compte, perquè el regne tenebrós de la postveritat s’està endinsant ja fins i tot en l’àmbit del Coneixement teòricament més impenetrable: la Història.

Manipula les emocions de la gent i ningú no et jutjarà pel que fas… Aquest és el mantra de tots aquells (polítics) que busquen la impunitat per la via de distreure la gent amb mentides i desinformacions.