Recentment hem pogut veure als mitjans de comunicació, i corrent per xarxes com Twitter, algunes intervencions d’experts en mitjans de comunicació que han fet recordar la pel·lícula ‘Don’t look up’. Aquest film, disponible a Netflix, fa paròdia de com la humanitat, començant pels periodistes, ignoren els missatges científics negatius… En aquest cas els investigadors intenten alertar que un meteorit destruirà la Terra, però això ho podríem aplicar a d’altres temes com el canvi climàtic, amb molt negacionisme al darrera.

El cas més recent s’ha donat a un programa de televisió britànic on els periodistes han qüestionat als experts l’alarmisme sobre l’onada de calor. Evidentment, el temps ha donat la raó als científics.

Aquestes notícies fan reflexionar sobre la importància de les fonts en el periodisme, sobre la necessitat de comptar amb opinions raonades i amb base al darrera. Els periodistes sovint opinem de tot, però no hem d’oblidar que, en termes majoritaris, no som experts en res. Per això em sobta que algú sigui capaç de qüestionar la opinió científica d’una persona que es dedica a l’estudi d’un tema concret.

No entro a valorar opinions polítiques, religioses, esportives… al cap i a la fi subjectives. Parlo de CIÈNCIA. I en aquest sentit penso que hem de donar veu als experts als mitjans de comunicació. Hem de fer valdre les seves aportacions.

En aquest context és molt rellevant la tasca dels Departaments i Agències de Comunicació, que hem de tractar d’establir relacions de confiança amb els periodistes per tal de facilitar-los els contactes que necessiten. Per exemple, si es vol parlar de Medi Ambient en un programa, busquem i oferim un expert en Ciències Ambientals. En el cas de voler parlar de recerca mèdica, anem a buscar també la persona adequada. I, sobretot, si convidem un expert, deixem-lo parlar.

Per acabar, recordo una altra entrada en aquest bloc d’un dels meus companys on ofereix algunes claus per parlar com a expert i tenir més credibilitat.