Que parlin de mi, encara que sigui malament…
La setmana passada ens vam despertar amb la famosa estàtua de Cristòfor Colom de Barcelona vestida amb la nova (i gegantina en el cas que ens ocupa) samarreta del Barça. En aquestes línies no entraré en la polèmica de si el que ha pagat Nike (94.000 euros més IVA) a l’Ajuntament de la ciutat és poc o molt, de si la campanya pot resultar ofensiva per a altres clubs o de si s’ha fet d’acord o no amb les ordenances de paisatge urbà municipals… Em limitaré a comentar el vessant comunicatiu de la fita. I és que no podem negar que a nivell comunicacional la campanya està sent tot un èxit.
Des del passat 22 de maig, quan Colom es va aixecar vestit amb la nova equipació, no hi ha hagut cap dia que cap mitjà s’hagi fet ressò de la campanya, ja sigui en un sentit o en un altre. Els primers dies va ser la sorpresa, la justificació de l’Ajuntament, la quantia del pagament, el que es faria amb els diners… per després passar als anàlisis d’experts. Des de publicistes fins a arquitectes, tothom ha opinat. I d’aquí l’èxit de la campanya.
Ignoro l’abast que es pretenia aconseguir amb el fet de plantar-li la samarreta a l’estàtua, però de ben segur que s’ha superat amb escreix. Les imatges de Colom vestit del Barça han donat la volta al món, i la polèmica sembla que seguirà, com a mínim, alguns dies més…