La teoria de l’etern retorn explica el temps com un cercle en què tot es repeteix de manera infinita. Tot es crea, s’extingeix i es torna a crear… per tornar-se a extingir. No solament es repeteixen els esdeveniments, també ho fan els pensaments, les idees, els sentiments… I, és clar, les formes de comunicació.

A “Així parlà Zaratustra”, Nietzsche relata com el protagonista, després de descobrir aquesta concepció del temps, passa set dies desmaiat per la impressió. Mireu, no m’he passat una setmana desmaiat però sí que he quedat en xoc després de descobrir –oh, epifania de dilluns a primera hora-, com aquest etern retorn se’ns mostra altra vegada en la forma com “consumim” informació.

A la secció de Tecnologia del diari Ara coincideixen dues notícies que expliquen el nou punt d’inflexió que viurem aquest 2019.

La positiva és que assistim a un renaixement espectacular de la ràdio, mitjà zombi per excel·lència al que tantes vegades s’ha donat per mort i enterrat. Si les audiències en directe no paren de créixer, encara ho fan més els podcasts nascuts per ser escoltats únicament a la xarxa. Els talls d’àudio en línia són el format amb major creixement publicitari a nivell mundial, i Spotify ja ha anunciat que invertirà 500 milions de dòlars en la compra de xarxes de podcasts.

A l’altra banda, la notícia dolenta. Els principals mitjans digitals especialitzats en viralitzar notícies a través de Facebook estan en procés d’ERO. Després de viure un ascens espectacular el darrer lustre, PlayGround té previst acomiadar la meitat de la seva plantilla, Vice un 10% (2.500 treballadors!), BuzzFeed un 15% (a més de tancar la delegació a Espanya) i The Huffington Post un 7%.
Per fer-ho circular: tot es crea, tot s’extingeix… però tot torna. Radio killed the Facebook star!