És una de les comunicadores més destacades del nostre país. Va descobrir la ràdio de ben jove i, des de llavors, no ha deixat el món de la comunicació, que ha abordat des de diverses perspectives. Parlem de Sílvia Cóppulo Martínez, una dona que ha fet de les seves dues passions, la ment humana (és llicenciada en Psicologia) i la comunicació (té un doctorat en la matèria), la seva professió.

Actualment presenta el programa “El Divan”, de Catalunya Ràdio, que ja s’ha convertit en un referent de la graella de 3Cat; és articulista de El Periódico de Catalunya, i participa en tertúlies radiofòniques i televisives. A més de la seva activitat als mitjans, exerceix la docència a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Internacional de Catalunya i fa investigació en comunicació amb perspectiva de gènere. Des de la seva agència ECOS Espais de Comunicació Social assessora directives i directius d’empreses i institucions per millorar la seva comunicació, reforçar el seu lideratge i resoldre conflictes. Es defineix com a “vital, creativa i emprenedora”.

Has tingut una llarga trajectòria en l’àmbit del periodisme i els mitjans de comunicació. Què et va portar a fer el pas cap a la consultoria per a líders?

M’hi va portar la demanda d’algunes institucions i empreses que volien millorar la seva comunicació. A mi el que més m’interessa del món són les persones. En realitat, sempre faig el mateix, tant quan treballo als mitjans com quan ajudo a millorar la comunicació interpersonal: escolto i intento entendre els altres. M’agrada conèixer què pensen les persones, què senten i què volen, i també ajudar-les a millorar, a créixer personalment i professionalment.

Com ha influït la teva experiència com a entrevistadora en la teva manera d’assessorar directius i líders?

Ha influït molt. El que he après escoltant les persones a qui he entrevistat ho he aplicat a la formació que dono. A mi m’agrada entendre les persones i, per fer-ho, s’ha de callar i escoltar. En aquesta escolta, el que més pesa és l’emoció, els estats d’ànim.

Quines diferències hi ha en la manera com comuniquen les dones i els homes?

Ara faig molta formació a persones que lideren, i allò que defineix el lideratge és l’assertivitat i l’empatia. Les dones acostumem a ser més empàtiques, però no som prou assertives, perquè no ens han educat per ser-ho. Als homes els hi acostuma a passar el contrari. Quan a un home li ofereixen una feina que comporta un alt nivell de responsabilitat, tendeix a pensar “ja era hora”, en canvi, quan li ofereixen a una dona, sovint millor preparada, es pregunta, “ho sabré fer?”.

L’any 2020 vaig dirigir un estudi sobre el lideratge de les directives en el context de la pandèmia, en què vaig parlar amb homes i dones que ocupaven càrrecs de responsabilitat en empreses i institucions. El 100 % de les directives consultades creia que les directives lideraven millor durant la crisi de la covid-19, i el 78 % dels directius també creia que les directives lideraven millor en aquesta situació. Per què? Perquè aquell era un moment de màxima dificultat empresarial i emocional, i les directives tenien més capacitat d’empatitzar i de mostrar-se vulnerables, cosa que en aquell moment resultava més efectiu. Quan hi ha una crisi, si et distancies emocionalment, no arribes. Això va fer que durant la pandèmia els països liderats per dones gestionessin millor la situació.

Quines són les claus d’una comunicació efectiva per a un líder?

Una persona que ocupa un càrrec de responsabilitat dedica el 80 % del seu temps en l’àmbit laboral a comunicar. La comunicació és l’habilitat directiva més important, i és el que determina que una empresa vagi bé o no, per damunt de factors més tècnics. Per al lideratge són fonamentals l’assertivitat, l’empatia i l’habilitat per gestionar converses difícils amb persones que cometen errors o que resulten desagradables.

En la teva experiència, quins errors de comunicació cometen amb més freqüència els directius i portaveus de les empreses?

Els errors sempre són els mateixos: no escoltar, no atendre l’altre, no tenir capacitat d’empatia, no sortir del nostre relat. Tenim molta por a ser atacats i traiem els escuts de defensa abans de començar. Per poder escoltar, abans t’has de conèixer, has de saber qui ets i quins són els teus punts febles. Això no és fàcil; les persones no ens coneixem prou a nosaltres mateixes ni tenim sempre clar què volem aconseguir. Només sabem que determinades paraules ens provoquen malestar. Si no aprenem a comunicar des del respecte, ens equivoquem.

La confiança és essencial en el lideratge. Com es pot construir i transmetre a través de la comunicació?

La confiança te l’has de merèixer perquè te la puguin atorgar. La confiança sorgeix de l’honestedat i d’estar disposats a millorar, a partir d’escoltar i de reconèixer els teus errors.

Com influeix el llenguatge corporal en la percepció d’un líder? Quins aspectes es poden treballar per millorar-lo?

La manera com diem les coses és més rellevant que allò que diuen les nostres paraules. Has d’aconseguir que hagi coherència entre el que dius, el que sents, el que penses i el que expresses amb el cos. L’actitud és fonamental. Si rius, encara que no en tinguis ganes, li dius al cervell que estàs content. La posició oberta, amb els braços oberts, les mans obertes, la cara somrient –que és la posició de poder–, ens ajuda a comunicar millor. En canvi, si ens encongim, ens arruguem i pensem que comunicarem malament, segur que ho farem malament.

Ens podries explicar algun cas d’èxit d’un líder a qui hagis assessorat i com va millorar la seva comunicació?

Per confidencialitat, no puc parlar de cap cas concret, però durant aquests anys he tingut l’oportunitat d’ajudar conselleres i consellers, responsables d’empreses i de col·legis professionals, professionals sanitaris… Després d’un entrenament, la millora que fan és molt gran. Al nostre país és freqüent que tinguem por a parlar en públic i que tinguem dificultats per estructurar els missatges, i això té una arrel cultural i educativa. Als Estats Units, per exemple, des de ben petits aprenen a parlar en públic. Aquí no, i ens costa.

Si haguessis de donar un únic consell a un líder sobre com millorar la seva comunicació, quin seria?

Abans de començar a parlar, calla almenys dos minuts.

Sílvia Cóppulo ens ha recomanat:

• Un estudi de la Queen Mary University of London que mostra que les cabres prefereixen les persones felices.

• La franquesa radical de Kim Scott, que aposta per una cultura de la col·laboració en l’àmbit laboral.

• La comunicació no violenta de Marshall Rosenberg per gestionar les relacions i els conflictes de manera positiva.

• …I, per acabar, una cançó d’una de les millors pel·lícules que s’han fet mai.