És decisiva, la imatge que projectem? Posem-hi una dada: d’ençà que els candidats presidencials als Estats Units fan debats televisats, en 8 de 13 conteses ha guanyat el més alt. En una de les 5 restants ocasions, tots 2 aspirants medien igual. I una altra (any 2000), Al Gore (el més alt dels 2) va ser el candidat amb més vots populars, per bé que George W. Bush (el més baix) va guanyar en vots electorals i va ser, doncs, escollit president.

Tots tenim Identitat (allò que som) i Imatge (allò que perceben de nosaltres): tant les persones com les organitzacions. Per tant, quan l’èxit depén dels altres, la percepció -que no la realitat- esdevé clau. Això és crucial en el món de la política però, sobretot, en els mercats. Contra el que es pugui pensar, això té una explicació molt científica. D’una banda, n’hi ha prou de recordar que les persones (els éssers que comprem) som subjectives. Proveu de demanar indivualment a un grup de gent una descripció d’algú altre, i veureu que no n’hi ha dues d’iguals. Simplement, subjectivitat.

Per un altre costat, i com bé va deixar establerta la Teoria de la Relativitat d’Albert Einstein, la posició de l’observador influeix en la mesura que es pren de les coses. Per exemple, la distància ho fa tot més petit. I si ho apliquem a l’economia, sempre estarà disposat a pagar més per un got d’aigua un assedegat que algú sadollat. Per això, des de la funció de Comunicació ens esforcem a semblar més que no a ésser. Certament, la Imatge només serà sostenible en el temps en la mesura que s’apropi a la Identitat. Però, ben sovint, els productes que són líders de vendes són aquells que són més ben percebuts, amb independència de si són objectivament els millors.

Per això també, tots els candidats somriuen, perquè el somriure genera atracció (pura biologia) entre els votants. Si a més ets més alt i la TV ho transmet, segurament et percebran com un pare més poderós i protector de la pàtria…