Com deia Bob Dylan, “els temps estan canviant”, però encara és freqüent trobar-se amb:
– Comunicadors (i altres professionals) que no entenen prou la feina del programador i no es cansen de repetir allò de “això són 5 minuts, no?” (veure “si la construcció treballés com els informàtics”).
– Programadors als quals els és igual un web d’un ajuntament que el d’un fabricant de sanitaris. Plantilla i pim, pam, pum (“mira, jo només veig codi”).

Resultat:

No costa gaire descobrir Frankesteins d’institucions i empreses arrossegant-se per la xarxa amb un disseny més o menys lluent però una configuració i utilitat més aviat misterioses de cara als seus públics.

Trobar la ‘baula perduda’

No em refereixo a indagar en jaciments passats, com en paleontologia… sinó a treballar amb professionals d’una nova espècie, del present i amb molt futur: comunicadors realment 2.0 i informàtics amb sensibilitat sincera pels objectius de comunicació i els continguts… capaços d’escoltar i, fet això, de proposar.
Sí, han d’existir els especialistes de cada àmbit i col·laborar junts, però sense individus amb un peu en cada camp -tecnologia i comunicació- els projectes es veuran empobrits. Cal al menys un individu de la interespècie, que conegui costos i oportunitats. El pont que faci possible passar d’un grup de treball a un veritable equip compenetrat i enfocat a un resultat òptim.