Ens omplim la boca de paraules com “estratègia” o “continguts” i, massa sovint, oblidem la importància que el canal té en la transmissió d’idees. La tria i el bon ús de la via per on es difonen els missatges és un  element essencial per assolir l’èxit en Comunicació, fins al punt que el progrés va estretament lligat a l’evolució i la gestió que han tingut els canals de difusió i d’interlocució humana.  Des de l’aire que servia per emetre i rebre grunys prehistòrics fins les ultramodernes eines vinculades a internet, la disponibilitat i la manera d’emprar una o altra tecnologia han modulat el creixement personal i col·lectiu.

La impremta va escampar el saber, perquè va multiplicar el suport que abans produïen, un a un, els amanuenses. La ràdio i el cinema, fa un segle, van servir per generar canvis socials d’ampli abast (però també guerres), inaugurant així la influència dels moderns mitjans de comunicació de masses. L’electrònica i els ginys digitals no només han democratitzat i estès els contactes, sinó que permeten personalitzar-los i convertir-los en instantanis i ubèrrims.

Fa just 50 anys que Marshall McLuhan, l’estudiós de les teories de la comunicació, va fer popular una afirmació que ha esdevingut tot un aforisme: “el mitjà és el missatge”. Ara que pots seguir un partit de futbol per la ràdio, la TV, la web o el mòbil; avui que el problema de disposar de tants canals és la privadesa i la descontextualització de les relacions; ara és quan convé també recordar que la multiplicació d’impactes pot significar tant l’èxit com el fracàs de la teva estratègia. I que, per tant, cal cuidar més que mai els continguts, i adaptar-los a cada canal amb eficàcia, control i atractiu.