Una vegada em van preguntar a què es dedicava Op-team de la següent manera: “quin és el vostre nínxol“? Segons el niche marketing, per triomfar al món dels negocis cal adreçar-se a un segment de clients amb necessitats homogènies no del tot satisfetes. I, evidentment, oferir-los una solució excel·lent, que fins i tot depassi les seves expectatives. Per tant, la proposta de valor d’una empresa es defineix en base a 2 eixos: allò que posa en el mercat i aquells als qui s’adreça.

Amb la revolució digital i l’accés a baix cost a sistemes de comunicació massius i ubics, els nínxols s’han multiplicat. Hi ha webs, apps, clubs i esdeveniments per a tota mena de grups i grupets, des de professionals de la cuina en massa fins a lectors de literatura eròtica.
La mecànica de l’èxit és tan senzilla d’exposar com difícil de materialitzar, perquè comporta cercar el vèrtex on els objectius empresarials coincideixen amb els propis atributs i la demanda latent del mercat. O sigui, el punt de trobada entre voler, poder i saber!!

Tanta miniaturització dels mercats ha portat a l’especialització professional i a l’aparició de divisions de subcategories de producte que, moltes vegades, acaben competint amb les altres per la via de la substitució en lloc de la competència directa. Això va passar quan televisaven partits de futbol en obert els dissabtes a la nit (els restaurants van perdre clientela) o quan pots triar entre participar en un míting electoral o veure la imitació del mateix polític al programa Polònia (la proporció és de 1.000 a 1 a favor de la TV).
Ara bé, en un altre ordre de la vida (literalment), un nínxol és una tomba. També en el món dels negocis. Kodak ho va apostar tot als rodets fotogràfics… i ara ha hagut de reinventar-se. I així molts altres.

I és que els nínxols, per a què perllonguin la seva existència en el temps, necessiten també canals de comunicació i de relació amb i entre els seus membres. Precisament perquè cal alimentar el valor de la diferència, els nínxols només són perdurables si de manera creativa i constant hi ha intercanvi de missatges i continguts entre els que en formen part. La comunicació és a un nínxol allò que la sang és a la vida: una font d’energia.