Algun dia havia de passar. Wikipedia investiga Bell Pottinger, una reconeguda firma de relacions públiques britànica, per edició d’articles vinculats als seus clients.

Tothom pot escriure a la popular enciclopèdia, però la normativa del web demana no participar en aquells temes on es té algun interès directe. Des de l’agència investigada, és clar, es defensen al·legant que no han fet res il·legal. Està per veure. Però, en tot cas, la realitat és que la pràctica és tan habitual com dubtós resulta el seu encaix ètic.
Alguns, com l’analista tecnològic de BBC News Rory Cellan-Jones, busquen un terme mig que conciliï costums i ètica: “No hi ha res de dolent en si mateix en algú intentant corregir el que percep com a imprecisions a articles de la Wikipedia. El que sí és torbador és el fet que les edicions les realitzi una persona anònima que no declara cap interès”.
Sembla raonable.

Rebobinem, però, una mica. Cal partir de la base que la Wikipedia no ha de respondre a interessos particulars. Aquest no és el seu propòsit. El mateix passa a les enciclopèdies tradicionals, on teòricament els protagonistes dels articles no tenen cap influència en la seva redacció.

Però la Wikipedia és diferent, està oberta a tothom. Incloent aquells que no tenen el simple desig de difondre coneixement sinó de difamar, tot defensant els propis interessos. No és tracta només d’empreses, també de particulars.
Seria doncs comprensible que tothom estigués legitimat per editar tots els articles de la Wikipedia, identificant-se degudament en el cas d’una companyia. Si es cometen excessos, serà més fàcil detectar-los i que la comunitat enviï a un racó els continguts contaminats. O no?