Comfluència

Cercant l'eina

Dècades de canvis en el món de la missatgeria

El 24 de febrer d’aquest 2019 s’han complert exactament 10 anys del naixement de l’aplicació de missatgeria instantània per a mòbil WhatsApp. Al assabentar-me de la notícia, he tingut la percepció que 10 anys són molts anys ja que en fa poc més de 20 que la tecnologia mòbil digital va implantar-se a l’estat espanyol. Era l’any 1995 quan van aparèixer els primers dispositius amb pantalles monocromàtiques de les marques Motorola, Ericsson, Nokia, Siemens i Alcatel. Aquells primers aparells permetien fer i rebre trucades amb identificació del número d’usuari, emmagatzemar fins a un centenar de contactes, enviar missatges

curts (SMS) gratuïts de 140 caràcters i comptaven amb bústia de veu i calculadora com a funcions més avançades. Al principi, només un 2% dels espanyols disposava d’aquests dispositius però, amb poc temps, el seu ús es va normalitzar. Recordo quin va ser el meu primer mòbil (gran, robust i de color blau marí) i també el primer SMS que vaig rebre, i qui l’enviava, i què vaig sentir al rebre’l. Tenia 15 anys.

Tot allò que en aquells inicis tenia molt valor, avui, 20 anys després, per a mi ja no el té. Rebre un missatge, avui, ja no té la transcendència que podia tenir aleshores. Les xarxes socials i les noves aplicacions de missatgeria han facilitat l’hiperconnectivitat entre persones d’una forma extrema i, a voltes, invasiva. Rebem informacions per totes bandes, a totes hores, de centenars d’usuaris diferents, de grups i de perfils que seguim a les xarxes, informacions que hem acceptat rebre i d’altres que no, però que ens arriben i igual. Les flamants Stories a Instagram són un altre exemple d’aquests continguts voràgines que consumim de forma ràpida i immediata, publicacions més banals i de menys qualitat, amb menys pes però que, en canvi, estan en auge, i agraden!

Ara, que fa una dècada que aplicacions com WhatsApp -i moltes d’altres- han transformat les nostres comunicacions personals, laborals i comercials és moment per reflexionar sobre si tots aquests canals han propiciat, involuntàriament, la pèrdua de credibilitat del missatge que, enmig de l’entropia, ha quedat diluït i descafeïnat. Davant d’aquest paradigma comunicatiu i relacional, per a les empreses és cada vegada més difícil saber amb quines eines poden comptar i quins missatges han de construir per sobresortir enmig d’aquestes autopistes d’informació i, fer-ho, de forma equilibrada, respectuosa i mínimament invasiva per al receptor.

Com a professionals de la comunicació, hem d’estar preparats per dissenyar estratègies adequades i ben planificades per garantir el prestigi i la qualitat del missatge, diferenciar-lo de la resta de banalitats o fakes i saber trobar l’encaix en cada una d’aquestes xarxes per mirar d’aprofitar tota la seva potencialitat de forma conscient i amb èxit.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    Categories

    Arxiu

    Autors