Expert en comunicació i medi ambient, trobem Xavier Puig i Garcia, fins fa pocs mesos cap de Comunicació i Premsa del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, inquiet i molt atent al moment d’efervescència que vivim. “Estem en plena fase de consolidació de la comunicació 2.0, els ciutadans ja són multicanals i tot plegat dispersa i amplia les formes de comunicar-nos”, explica el també experiodista de TV3 i Catalunya Ràdio. Usuari actiu de Twitter, Puig remarca que, es vulgui o no, “ja s’està parlant de les empreses a les xarxes”.

1. Per què tenen les empreses tanta por als nous mitjans socials? (Pregunta de Sergio Monge, Universitat del País Basc)
   Bàsicament perquè temen tot allò desconegut. Por a no controlar la situació, el mitjà, el missatge, a exposar-se a les crítiques, que es perjudiqui la reputació de les seves marques o productes o malmeti la seva imatge corporativa. Les xarxes socials han modificat la tradicional comunicació unidireccional i es basen en la conversa, un fenomen al que les empreses encara no estan acostumades i del que no hi ha marxa enrere.  És vital que reconverteixin aquesta por en una oportunitat. El que moltes encara no saben, es que ja s’està parlant d’elles a les xarxes, i més val que s’incorporin a la conversa per comunicar i defensar els seus interessos. Per tant, no haurien de tenir por a les xarxes socials, sinó a perdre el seu negoci si no escolten els seus clients. Les xifres, a més, són contundents. La meitat de les pimes no tenen ni un web que fer servir d’aparador dels seus productes o serveis, i només un 40% es poden trobar a les xarxes socials. Al món hi ha més de 1.800 milions d’usuaris a Internet, uns 30 milions a Espanya. I en un planeta tan globalitzat, els usuaris de les xarxes socials aviat seran semblants en nombre als d’Internet. En el terreny comunicatiu, tot plegat significa que per sobreviure al món dels social media, les empreses hauran d’oblidar-se de les antigues guies de màrqueting, fer-ne de noves, i conversar per a renovar-se i comunicar.
2. Quin element consideres crític per a qualsevol acció de Projecció o Imatge que vulgui assolir l’èxit?
   La coherència, com l’element més universal i imprescindible per guanyar-nos la credibilitat. De res ens servirà una bona planificació o una bona estratègia si aquesta no és coherent amb els objectius i amb la manera d’aconseguir-los.  En alguns casos, sobretot si cal interactuar amb diferents públics, cal planificar sense perdre de vista la pròpia identitat. Aquesta coherència és la que pot projectar-nos més credibilitat, la clau per fer escoltar els nostres missatges i ajudar-nos a comunicar de manera efectiva.
3. Quin és el benefici principal que aporta una bona gestió de la Comunicació?
   Credibilitat, respecte, notorietat. Si apliquem a la gestió comunicativa els principis de l’honestedat,  la transparència i el rigor aconseguirem que la comunicació esdevingui un valor afegit per l’empresa o la institució. Amb aquests elements es pot consolidar una bona reputació, que serà el principal actiu per l’empresa o institució a l’hora d’interactuar amb el seu públic.
4. Una  empresa o una institució que gestiona bé les relacions amb els seus públics. Per què?
   En el cas d‘una empresa destacaria Banc Sabadell, per saber compaginar de manera efectiva les seves campanyes off i online i sobretot fer un ús de les xarxes socials planificat amb una bona estratègia. Ha sabut aprofitar i incorporar les noves eines comunicatives per conversar i interactuar amb els seus clients. En el terreny institucional, l’Ajuntament de Barcelona, per la proximitat amb els seus públics, o l’aposta que es fa des de la Generalitat de Catalunya per adaptar-se al fenomen open data i obrir-se a la ciutadania. A nivell internacional, l’Ajuntament de Sant Francisco és un dels millors referents.
5. Una qüestió de Comunicació sobre la que encara no has trobat resposta…
   Estem en plena fase de consolidació de la comunicació 2.0. Els ciutadans ja són multicanals i tot plegat dispersa i amplia les formes de comunicar-nos. De quina manera afectarà això al negoci dels mitjans de comunicació convencionals?