Ramon Roca, director de L’Econòmic i premi Joan Sardà Dexeus 2011 del Col·legi d’Economistes de Catalunya per la seva trajectòria professional, té clar com a mínim un principi en matèria de Comunicació: “per assolir l’èxit en qualsevol acció d’imatge, sense dubte, cal dir sempre la veritat”. Així mateix, des de la seva acreditada experiència periodística, l’exredactor en cap de Dossier Econòmic recorda la necessitat d’entendre la funció dels mitjans des dels gabinets de premsa. “Es valora molt que un departament de Comunicació no pressioni després d’enviar un comunicat”, destaca. En relació amb els mitjans, durant aquesta entrevista Roca interpreta també el seu moment actual i perspectives, sobre les que es manifesta optimista.

1. Què passarà amb la comunicació tradicional quan la nova generació que ja ha nascut connectada a les xarxes socials arribi a les posicions de poder? (Pregunta de Nuria Peláez, Responsable de Comunicació d’AB-Biotics)
   A la vida tot evoluciona i, per suposat, el món de la comunicació no n’està al marge. No fa gaire temps era habitual comunicar-se a través de correspondència o fax i ara el correu electrònic lidera el rànquing, tot i que les xarxes socials ja apreten per desbancar-lo. Estem en un moment de transformació accelerada, encara que en el món de la comunicació els canvis hi són de forma permanent. En poc temps serem testimonis de l’entrada amb força d’una xarxa multicanals molt complexa i variada entre el generador d’una noticia i el mitjà que l’haurà de difondre.
   Tot i així, en el fons, l’objectiu sempre és el mateix: fer arribar una informació als mass media que, un cop valorada, rebrà més o menys cobertura. Enmig d’aquesta evolució, entrem de ple en el debat sobre el futur de la premsa, i tothom es pregunta si encara hi ha camí per al suport paper davant del pes cada cop més gran dels canals digitals. Jo sóc del parer que hi ha espai per a tots: ràdio, TV, premsa escrita (gratuïta i de pagament), Internet i xarxes socials. L’usuari triarà lliurement el canal per informar-se en funció del seu temps lliure i de l’hora del dia. El més important, però, és que mentre avui es va a Internet per obtenir immediatesa, encara es prefereix llegir més a fons una noticia en el format paper, perquè dóna més credibilitat. El que molts usuaris joves desconeixen és que la informació, quan arriba a un canal, no és gratis, i més encara si és rigurosa i ben contrastada, cosa que en molts portals digitals no és sempre així.
2. Quin element consideres crític per a qualsevol acció de Projecció o Imatge que vulgui assolir l’èxit?
   Per assolir l’èxit en qualsevol acció de projecció o imatge, sense dubte, cal dir sempre la veritat. Un projecte, el que sigui, no només ha de semblar creïble sinó ser-ho. La imatge d’una persona és la que és, però darrera d’aquesta imatge ha d’existir un plantejament seriós, un contingut, una essència creïble i real. Si una empresa llança una campanya de comunicació espectacular però amb un producte que no és bo, l’èxit serà una quimera. A més, els mitjans haurien d’analitzar si, al marge de la campanya, el producte que es llança es bo o és secundari, banal. Aquesta és una tasca que haurien de fer molts mitjans de comunicació. Si el lector finalment veu que la campanya és poc transparent o no s’acaben de veure amb nitidesa les novetats que s’aporten, el possible èxit es convertirà en un fracàs. O en una cosa pitjor, la indiferència.
3. Quin és el benefici principal que aporta una bona gestió de la Comunicació?
   Una bona gestió de comunicació és essencial per a l’obtenció de l’èxit empresarial.
4. Una empresa o una institució que gestiona bé les relacions amb els seus públics. Per què?
   Novartis. La farmacèutica suïssa, amb seu estatal a Barcelona, diferencia molt bé els comunicats de premsa adreçats, per exemple, als periodistes experts en salut i els de l’àrea econòmica. Entre altres coses perquè cadascun d’aquests professionals de la premsa tenen una especialització molt determinada. Un altre aspecte clau és que l’equip de comunicació de la farmacèutica busca uns encontres, de vegades informals,  per parlar amb els periodistes i situar aspectes importants del seu sector que poden ajudar els professionals de la informació. El mitjà de comunicació també valora molt que un departament de Comunicació, d’empreses o institucions, no pressioni després d’enviar un comunicat. El professional del món de la comunicació ja sabrà si ha de publicar o no una informació, o donar-la més gran o més petita després de la seva valoració.
5. Una qüestió de Comunicació sobre la que encara no has trobat resposta…
   Com afecta la crisi als gabinets de comunicació. També es redueixen els llocs de treball com als mitjans de comunicació?