Si parlem de la 94a edició de la gala dels Oscars, celebrada aquest 27 de març, quina imatge ens ve primer al cap? És probable que, a diferència d’altres anys, la primera imatge sigui la d’un lliurament, però no d’un premi, sinó d’un mastegot. Tot un despropòsit que va deixar en segon terme el principal objectiu comunicatiu de la cerimònia: el reconeixement als professionals del sector cinematogràfic.

No entraré a valorar la plantofada de l’actor Will Smith al presentador Chris Rock, ni la broma que la va precedir, en tant que un passeig per les xarxes socials o els mitjans us permetrà conèixer la diversitat d’opinions al respecte. El que m’ha fet reflexionar d’aquest lamentable incident és com qualsevol interferència no contemplada pot afectar sobremanera el missatge que volem donar, fins i tot en un esdeveniment de tanta volada i tan pautat com pot ser la gala dels Oscars.

Per sort o per desgràcia, aquest fet lamentable no va ser l’únic que va esguerrar la gala. Tant els Oscars, com altres gales cinematogràfiques més properes com els Gaudí o els Goya busquen any rere any noves maneres de fer que l’acte sigui amè i no es faci pesat amb tants lliuraments de premis. Als Oscars d’enguany, més enllà de les bromes poc encertades dels seus co-presentadors, l’Acadèmia va decidir alleugerir la gala donant vuit dels 23 premis fora de l’emissió habitual. Encara que se’n fes menció durant la gala, amb un resum del discurs d’agraïment, la diferència de tracte amb la resta de premis va fer un flac favor per a l’Acadèmia i va suposar algunes crítiques dels perfils professionals “menystinguts”.

Després de tot plegat, fins i tot es podria posar en dubte si algú va sortir guanyant en aquesta darrera nit dels Oscars. Però no seria cert: els guanyadors de l’estatueta ja la tenen. Ara només faltarà saber qui són, perquè hi ha qui, acaparant tots els focus, ha eclipsat el que era realment important comunicar. Fins i tot en aquest article. Però vaja, tinc l’excusa perfecta, que aquest no és pas un bloc de cinema, oi?