Comfluència

Problemes de comunicació

Una acció bona supera de molt dues de dolentes

La facilitat que aporta la tecnologia per a generar continguts i produir esdeveniments (virtuals o presencials) ha provocat una tendència general entre els professionals i els equips de comunicació a apostar per la quantitat molt més que pels resultats.  Proliferen els newsletters, els webinars, l’enviament de notes de premsa…  La saturació no garanteix l’èxit en Comunicació, més aviat l’entorpeix: es calcula, per exemple, que un periodista acostuma a rebre diàriament 70 comunicats de premsa! Conseqüència: acaba “passant” de la gran majoria.

Aquesta manera de fer respon a dues premisses, totes dues dolentes. En primer lloc, els professionals i les agències busquem de transmetre el nostre compromís de feina amb els clients inundant-los de propostes i d’activitats en comunicació (no sempre totes adequades). Per una altra banda, quan tenim dubtes sobre quina estratègia és la bona el que fem és desenvolupar totes les accions que se’ns ocorren (perquè, així, segur que una o altra funciona). És allò de disparar moltes bales perquè una o altra faci diana.

Però la saturació de continguts i d’accions només crea confusió i desengagement, sobre tot entre les audiències a les que s’adrecen. Amb una única excepció: quan l’objectiu és  una mobilització puntual i concreta d’aquests públics (perquè comprin un producte específic, perquè participin en un esdeveniment únic…), llavors el bombardeig està justificat. Per vendre és necessari d’aconseguir molts impactes, però si allò que interessa és crear reputació o fixar un posicionament,  convé concebre molt més i millor que no pas fer sense mesura.

No es poden convertir tots els actes de comunicació en excepcionals, perquè perdràs credibilitat. Tampoc per molt que repeteixis un missatge milloraràs la teva imatge pública. Dues accions dolentes no aporten els resultats d’una de bona, ben pensada, planificada i executada. Els públics amb els que volem connectar cada cop disposen de menys temps per a escoltar. No es tracta de sobreactuar, sinó de captar la seva atenció.

En una època d’abundància com l’actual, el que compta és la diferenciació. Singularitat i creativitat en el disseny de l’acció, excel·lència en la seva execució,  direccionalitat als segments de l’audiència que perseguim, comprensibilitat i argumentació dels missatges que difonguem… aquestes són les dimensions que asseguren l’èxit en comunicació. La quantitat és secundària: per molta set que tingui, ningú no es beurà mai un estany.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

    Categories

    Arxiu

    Autors

    32 posts
    12 posts
    5 posts
    99 posts
    4 posts
    1 posts
    79 posts
    65 posts
    3 posts
    48 posts