“La ploma és la llengua de la ment”
“calamus mentis lingua est”
El poeta Horaci, amic de Virgili, protegit de Mecenes, servidor de l’emperador August, ha passat a la història per les seves Odes, en la primera de les quals va llegar a la posteritat el seu repetidíssim mantra “Carpe diem” (Carpe diem quam minimum credula postero “Aprofita el dia, no confiïs en el demà“).
Existencialista avant la lettre, tota la seva vida va ser un anar i venir a la recerca de respostes sobre les grans qüestions de la vida. I entre elles, aquesta referida a la fixació i transmissió del coneixement: “la ploma és la llengua de la ment”. O sigui, executa amb el llenguatge allò que la teva ment crea. Per bé que avui, amb el 2.0, bé hauríem de dir “el teclat és la llengua de la ment”…