Cuidem la comunicació de quilòmetre zero (amb assertivitat)
Imaginem-nos una promoció d’alumnes d’últim any d’universitat que finalitza els seus estudis. Imaginem-nos que tots els estudiants d’aquest curs aproven i, per tant, obtenen el títol oficial de grau. Imaginem-nos que cadascun d’ells incorpora la nova condició de graduat al seu expedient acadèmic i al seu currículum, com per exemple: Graduat en Dret. Imaginem-nos que són un centenar d’alumnes.
Preguntem-nos, ara, si aquestes 100 persones que tenen els mateixos estudis estan totes igualment preparades i capacitades per realitzar la mateixa feina. En teoria, la resposta hauria de ser que sí. Però, a la pràctica, sabem que no és així. Perquè a banda dels coneixements apresos durant la formació reglada, hi ha altres habilitats –destreses innates o adquirides– que influiran en la manera com aquella persona es desenvoluparà en el seu lloc de treball.
Com gestiona els conflictes? Sap dir que no? Sap rebre i comunicar crítiques? Com expressa les seves emocions, preferències o neguits? Com emprèn una negociació? Per resoldre totes aquests situacions, cada persona compta amb un conjunt d’estratègies que es comencen a integrar i aprendre durant la infància i adolescència i que es poden anar perfeccionant durant tota la vida. Són les habilitats socials, que entren en joc a l’hora de relacionar-se amb altres persones (a la feina, amb la família, etc). Per aconseguir relacions positives ens cal comunicar-nos de forma eficaç i l’estil amb el que afrontem aquesta interacció és el que marca la diferència. Tenim tres maneres de comportar-nos: agressivitat, assertivitat o passivitat.
- Si el nostre comportament és passiu: defugim dels problemes, renunciem a fer valdre la nostra opinió…
- Si el nostre comportament és agressiu: jutgem i etiquetem als altres, manipulem, no admetem errors ni demanem disculpes…
- Si el nostre comportament és assertiu: som capaços de defensar les nostres opinions de manera educada, seguim els nostres objectius sense deixar-nos influir pels altres, responem a les crítiques de manera madura, admetem els errors davant dels altres, negociem per establir acords, som agraïts, acceptem la responsabilitat dels nostres problemes, sabem dir que no, posem límits…
La persona assertiva és aquella que té un bon domini de les habilitats socials i que, per tant, té més probabilitats d’aconseguir els seus objectius, té unes relacions personals més riques i significatives, està més satisfeta amb ella mateixa i amb els altres i gaudeix de més salut emocional.
Imaginem-nos que som un empresari que vol contractar a un dels alumnes recent graduats dels quals parlàvem al començament. Amb què ens fixaríem a l’hora d’escollir? Què prioritzaríem? Quan els coneixements i les habilitats tècniques són semblants en diferents persones, les habilitats emocionals, els valors i les actituds poden marcar la diferència i contribuir molt més a l’èxit professional.
Imaginem-nos que som un dels alumnes que vol destacar i ser escollit. Sabem que per millorar i mantenir les competències socials hem de començar pel primer esglaó de la cadena i mimar a diari la comunicació de quilòmetre zero: la més propera, la més íntima, la més humana, la més natural, més autèntica, la més necessària per aconseguir i mantenir un entorn social i laboral favorable i unes relacions personals més riques i positives que, en definitiva, ens faran ser més feliços en tots els aspectes de la vida.