Portem anys corrent rere el que és nou, saltant d’una tendència en comunicació a la següent, esclavitzats pel “hi hem de ser perquè ens vegin”. Fa massa que participem en aquesta cursa de bojos per gestionar cada vegada més canals, més audiències, més llenguatges, més ‘conversa’.

Som tan innovadors, i ho som tan sovint, que no dona temps a valorar si el que fem realment funciona, a plantejar objectius, relacions i estratègies de reputació a mitjà i llarg termini.

Això no és un assot exclusiu dels professionals de la comunicació: és el dia a dia de qualsevol persona que visqui i treballi al nostre país. L’estrès comunicatiu i la dispersió com a malalties socials.

Companys i companyes (mode predicador on), és el moment de tornar als orígens! Fem més sostenible la nostra vida… i la dels altres. Ja ho diu l’ONU, que hem de consumir menys recursos (comunicatius) i que siguin de proximitat. Els ODS de la Comunicació: per a cada públic, un únic canal; i en cada canal, una conversa. Tot ben pensat i treballat, amb temps, cura i professionalitat.

Ens trobaran perquè sabran on som. La nostra comunicació, per la via de simplificar i de prioritzar, guanyarà en qualitat. La nostra vida i la dels nostres públics, també.

Construïm una #ComunicacióSostenible.

PD: No us oblideu de compartir aquest article en totes les vostres xarxes, blogs, webs i al post-it de la nevera. El trobareu en format reel IG, tuit+vincle, podcast, infografia locutada, coreografia per a Tik Tok…