Comfluència

Construint relat

La polèmica de ‘Lightyear’ i el debat sobre la representativitat

per

La recent estrenada pel·lícula d’animació de Pixar Lightyear incorpora un breu petó entre dos personatges femenins, una imatge que ha aixecat rebombori i ha suposat la censura del film en una quinzena de països. Gràcies als seus detractors, la pel·lícula ha guanyat publicitat gratuïta i s’ha posicionat amb fermesa a favor dels drets del col·lectiu LGTBI+. Tot un èxit comunicatiu.

“Que parlin de mi encara que sigui malament” és una d’aquelles frases que sovint s’esgrimeixen per destacar com a conseqüència positiva l’aparició d’alguna polèmica al voltant del llançament d’un producte o servei. En podem ser reticents perquè, posats a escollir, millor que parlin bé de nosaltres. Ara bé, què passa si, juntament amb la polèmica, s’ajuda a destacar una situació injusta? Doncs que potser paga la pena la provocació.

L’estrena de Lightyear, una pel·lícula sobre el famós guerrer espacial de Toy Story, ha fet aflorar la polèmica per un petó d’allò més ingenu i amable entre dues dones que són parella. Tant la imatge del petó com el vincle que mantenen entre elles tenen un pes bastant poc significatiu en la història, el mateix que si s’hagués esdevingut entre un home i una dona, però si bé és un fet secundari, la seva inclusió no és ni molt menys casual. És una decisió premeditada i una valenta declaració de principis amb un objectiu ben clar: donar visibilitat a famílies i relacions afectives diferents a l’heterosexual i normalitzar-les.

En aquest sentit, la indústria audiovisual occidental està avançant molt durant els últims anys en la creació d’històries protagonitzades per personatges amb gèneres, orientacions sexuals, ètnies o religions que estan poc o mal representats en els llibres, les pel·lícules i les sèries. Això no implica que no es puguin seguir centrant històries en personatges que siguin més normatius (l’oferta de qualsevol plataforma o cartellera en va plena!), sinó que hi hagi propostes que ajudin a que les persones se sentin representades en els personatges de ficció que coneixen, hi puguin connectar i s’hi sentin reconeguts. De fet, Disney+ ha començat a emetre recentment la sèrie de Ms. Marvel, una superheroïna dels còmics de Marvel que es diu Kamala Khan i que és una adolescent d’ascendència paquistanesa que viu a Nova Jersey. Si bé la sèrie no està tenint tant èxit com altres de personatges superheroics més coneguts, sembla que sí està obtenint bons resultats entre el col·lectiu jove i, a més, entre un públic ètnicament més divers.

Si com a persones o empreses tenim uns valors compromesos amb la diversitat, i no tenim cap problema en defensar-ho obertament, perquè no passar a l’acció i prendre un paper actiu per què sigui una realitat? A la pel·lícula ho han demostrat amb fets. El director del film, Angus MacLane, ha estat clar: “Fem la pel·lícula que reflexa el món en el qual vivim. Res més. […] Si hi ha gent que té problemes amb això, és sa crear una mica de controvèrsia”. Doncs això, que se’n parli!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

    Categories

    Arxiu

    Autors

    33 posts
    12 posts
    5 posts
    100 posts
    4 posts
    2 posts
    79 posts
    1 posts
    66 posts
    3 posts
    48 posts