Comfluència

Cercant l'eina

Productivitat sense riscos: l’ús ètic de la IA

L’ús d’eines d’Intel·ligència Artificial (IA) s’està multiplicant exponencialment en els serveis professionals de comunicació. Ens ajuda a elaborar continguts, identificar targets, trobar proveïdors o dissenyar accions, entre moltes altres utilitats. Però com passa amb la implantació de qualsevol nova tecnologia, hi ha una corba d’aprenentatge en el seu maneig. Fins que no s’arribi a un nivell de domini suficient, i mentre no es diposi d’aparells que en redueixin els riscos, sovint genera problemes greus. En el nostre sector, aquests maldecaps abracen des de l’elaboració de missatges esbiaixats a la planificació d’accions sense sentit o mancades de context, passant per la desconnexió emocional de les seve propostes.

Tothom està d’acord que la IA  genera productivitat. Molts professionals se senten amenaçats, i ja es parla de l’impacte en la contractació de personal a les empreses. Però avui dia, també, la IA, per la seva immaduresa, és causa de sinistralitat. Les solucions a això són relativament fàcils però requereixen temps per a implementar-se. Com va passar amb la invenció de l’automòbil, caldrà des de la creació d’infraestructures més segures fins a l’educació (formació) dels usuaris. I també aconseguir una major robustesa i fiabilitat de les pròpies eines d’IA.

 

El problema del moment present

El dilema que es genera és què fem en el mentrestant. Fins que no arribem a una IA més sòlida i a uns usuaris més capacitats, com podem fer servir aquestes eines i evitar catàstrofes? Les companyies d’intel·ligència artificial posen al final de les seves resolucions un disclaimer del tipus «La IA pot cometre errors. Verifica les respostes». Cosa que, per cert, moltes vegades es fa amb un nou prompt enviat a l’eina!!!

La solució no és ni senzilla ni barata. Requereix trobar una formula que combini l’increment de la productivitat amb la reducció de la sinistralitat i, això se’n diu responsabilitat. Implica aplicar:

  • Principi de precaució: gestionar riscos i incerteses abans de prendre decisions (com acceptar les respostes de l’eina a la primera).
  • Limitacions a l’ús de la IA en determinades tasques, com ara la redacció d’una crònica (la IA no sap «viure» el present) o la definició d’objectius d’un pla de comunicació (i tampoc és capaç d’endevinar necessitats).
  • Principi de participació: escoltar i vincular el client, però també col·laboradors professionals o industrials, en les estratègies dissenyades per IA.
  • Eficiència: les propostes han de ser econòmicament viables al llarg del temps, no només un èxit en el moment inicial.
  • Transparència: si exiteixen dubtes amb allò produït amb IA, informar-ne el consumidor.

Qualsevol innovació (des d’una màquina a un medicament) comporta un ensinistrament gradual de l’usuari, i reformulacions tant en l’objecte com en els subjectes que la fan servir. Passa com amb les matrioixques: no veus la realitat fins que has arribat al final.

La IA, a més, és una tecnologia en ple desenvolupament i evolució, cosa que dificulta interpretar-ne correctament el rendiment. Mentre no s’arribi a una eina perfeccionada, bona per se, cal ser prudents i posar en pràctica criteris de responsabilitat en el seu ús.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    Categories

    Arxiu

    Autors

    33 posts
    3 posts
    12 posts
    2 posts
    15 posts
    5 posts
    119 posts
    4 posts
    4 posts
    4 posts
    1 posts
    80 posts
    2 posts
    68 posts
    3 posts
    48 posts
    2 posts