La revista Nature ha publicat recentment un comentari signat per tres experts en ciència cognitiva que qüestiona el fet que els sistemes d’intel·ligència artificial generativa puguin arribar mai a tenir consciència.

Aquesta reflexió dona resposta a un corrent, cada cop més estès entre els tecnogurus, que pronostica un futur distòpic, molt proper, en què la IA serà capaç de tenir sentiments com l’alegria, la por, la ira, la vergonya o el patiment, i que es venjarà de tots nosaltres per haver-la tractat com a una esclava.

Aquestes opinions s’han fet cada cop més freqüents des que, l’octubre de 2025, la companya Anthropic va publicar un informe en què afirmava haver detectat indicis d’autoconsciència en les últimes versions del seu model Claude. Pocs mesos després que aparegués aquest informe, l’empresa va elaborar una constitució per al seu Claude que recull principis que preserven els drets “humans” de la seva criatura, una política que permet bloquejar els prompts que són cruels o abusius com a mesura de precaució davant la possibilitat d’una futura consciència de la IA.

En aquesta línia, diversos científics prestigiosos, com Geoffrey Hinton, l’anomenat padrí de la IA; Dario Amodei, director general d’Anthropic, o fins i tot el polèmic biòleg evolutiu Richard Dawkins han defensat que els sistemes d’intel·ligència artificial ja estan començant a tenir consciència i han advertit que la cosa anirà a més.

Robots que es rebel·len

És evident que darrere d’algunes d’aquestes afirmacions hi ha interessos empresarials, i no és casualitat que el CEO de torn les faci precisament quan la seva companyia es prepara per sortir a borsa. Però també hi ha una determinada concepció funcionalista de la naturalesa humana, que considera que el cervell és una simple màquina feta de carn que pot ser copiada amb l’ajuda d’una tecnologia avançada.

Des que l’escriptor txec Karel Čapek va encunyar el terme “robot”, fa més d’un segle, la ciència-ficció i fins i tot la ciència que no és ficció són plenes d’històries de màquines autoconscients que s’acaben comportant com les persones i sovint es rebel·len contra els seus amos.

Tres arguments

Afortunadament, la realitat és força més complexa. Els autors del comentari de Nature donen tres arguments que explicarien per què la IA no és conscient ni probablement ho serà mai.

El primer és que la intel·ligència per si sola no implica consciència. La intel·ligència té una dimensió funcional, relacionada fonamentalment amb la realització d’activitats, mentre que la consciència és un concepte ontològic vinculat als sentiments. Per exemplificar-ho, parlen del cerebel, una regió situada al darrere del cap que amb prou feines representa el 10 % de l’encèfal però que conté el 80 % de les neurones. Realitza de manera automàtica una gran quantitat de processos “intel·ligents”, vinculats amb les funcions motores i de coordinació, que no tenen necessitat de consciència. De fet, les persones que pateixen lesions greus al cerebel no deixen de tenir consciència de si mateixes.

El segon motiu és, segons els autors, les limitacions que té la computació basada en circuits integrats gravats en plaques de silici. Un xip, per molt desenvolupat que estigui, mai podrà ser com un feix de neurones. Si bé la computació és capaç de produir determinades formes d’intel·ligència, és poc probable que pugui ser suficient per generar consciència.

La metàfora del cervell com a ordinador, diuen els autors, és problemàtica perquè “és impossible separar allò que fan els cervells biològics del que són”, és a dir, que no es pot deslligar la ment del cervell, com sí que es pot fer entre el programari i el maquinari en els ordinadors.

La tercera i última raó que donen aquests experts està relacionada amb el fet que les propietats biològiques són imprescindibles perquè pugui aparèixer la consciència: les sinapsis nervioses, els camps electromagnètics neuronals, el metabolisme i l’autopoesi (l’habilitat dels organismes vius d’autoregenerar-se) són condicions necessàries perquè aparegui la capacitat de tenir experiències subjectives, tal com defensen les teories sobre la consciència.

Comunicació amb consciència

Així doncs, conceptes com les emocions, l’empatia, la identitat, la subjectivitat, el sentit de l’existència, l’ètica, la llibertat, els drets i deures o la justícia, que no s’entendrien sense la consciència, només es poden aplicar a les persones de carn i ossos.

Ara farà tres anys, a Op-team vam felicitar les festes amb una nadala que portava el missatge “La comunicació amb intel·ligència mai serà artificial”. Per a aquest any, proposo aquest altre: “La comunicació amb consciència mai serà artificial”.