Encara desconeixem les conseqüències reals que ha generat la Covid-19, però l’alt cost pel planeta, les persones, les empreses i la forma en què ens relacionem i comuniquem, és ja una realitat. Partíem d’un context volàtil, incert, complex i ambigu arran de la irrupció d’Internet, però el coronavirus no només ho ha accelerat, sinó que ha impulsat noves formes de comunicació, eines i tendències a un ritme que no havíem vist abans.

Amb els constants canvis i les seqüeles que deixarà la pandèmia, les marques que encara no estaven en procés d’adaptació i digitalització, especialment aquelles que deriven de companyies molt verticalitzades, i amb poca capacitat de resposta a curt termini, han aprés (o estan aprenent) de les startups.

En aquest sentit, és significatiu el canvi de Time Out, per exemple. La revista se centra en plans outdoor (propostes culturals i gastronòmiques, entre d’altres), però al llarg d’aquesta crisi ha evolucionat i ha incorporat la secció Time in, amb idees per passar temps d’oci a casa. Un gir radical, però necessari, per adaptar-se al context actual. En canvi, un pla rígid en un entorn canviant pot convertir-se en una presó.

La importància de construir i, sobretot, gestionar les marques de forma líquida, és crítica per a la seva supervivència. La capacitat d’adaptació (tant en valors com en tendències), digitalització i interacció han esdevingut l’eix principal perquè les organitzacions puguin sobreviure o inclòs posicionar i escalar com a referents dins del seu àmbit.