Seguim amb el receptari bàsic per comunicar en situacions de crisi. Si el primer manament era “Dir sempre la veritat” (no confondre amb explicar-ho tot i a tothom), el segon és que “La comunicació no resol les crisis”. Com? Exactament això: les crisis no són “de comunicació”, ergo no es resolen “amb comunicació”, sinó prenent decisions a nivell estratègic de l’organització.
La comunicació de crisi és el recurs que ens ajudarà a capejar el temporal en moments crítics: a protegir la nostra tan preuada imatge, a liderar la informació que ens afecta i a aconseguir fer prevaldre el nostre relat per damunt de qualsevol altre. Ara bé, mentre despleguem l’estratègia de comunicació de crisi, s’ha de gestionar i resoldre el seu focus real.

Una ajuda de duració limitada
Una vaga de transport requereix negociar amb els sindicats i compensar els afectats. Un cas de corrupció demana mesures preventives i ètiques. Una intoxicació causada per un producte requereix una supervisió immediata dels mecanismes de control. Un atemptat vol una actuació ràpida i efectiva dels cossos policials. Crisis laborals, polítiques, sanitàries, de seguretat… En totes elles la comunicació hi juga un rol clau. Fins i tot, pot ser un element facilitador per ajudar a la seva resolució.

Però mentre no s’apagui el focus de la crisi, aquesta seguirà oberta, i el risc per a la nostra reputació s’anirà fent més i més gran. La gestió del cas Gürtel per part del Partit Popular o la recent vaga dels treballadors de Ryanair, demostren que una mala gestió acaba desmuntant qualsevol estratègia de comunicació. I llavors… tot explota.