El passat 25 de gener Rio de Janeiro va instal·lar el primer dels 30 codis QR que la ciutat brasilera planeja incorporar a les seves platges i atraccions turístiques. Amb aquests codis pretenen que els prop de dos milions de turistes que visiten la ciutat cada any tinguin accés a informació sobre el lloc i accedeixin a mapes en portuguès, anglès i castellà.

D’entrada sembla una bona iniciativa i una oportunitat pel sector turístic, però si analitzem el grau d’ús dels lectors d’aquests codis QR entre els usuaris d’smartphones, potser trobem que la iniciativa té alguns punts més que febles.
No només trobem que menys del 10% dels usuaris llegeixen codis QR habitualment, sinó que també s’ha de tenir en compte que encara hi ha molta gent que, o bé no coneix aquests ‘codis de barres’, o bé no és usuària d’smartphones… Tampoc hem d’oblidar que la majoria dels viatgers no contracten serveis de dades quan són a l’estranger, pel que dubtosament obririen els codis instal·lats a Rio de Janeiro.

Si bé la comunicació s’ha d’adaptar als nous temps i fer ús de les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies, hem de tenir present que quan comuniquem ens dirigim a un públic que, en el cas dels QR brasilers, no està gaire clar que existeixi a dia d’avui. Si l’ajuntament de Rio de Janeiro vol realment trobar receptors pels seus missatges, potser també s’hauria de plantejar incorporar punts wifi propers als codis QR. Tot i així, una de les claus de l’èxit en qualsevol acció comunicativa és tenir molt clar no només què vols dir, sinó a qui li vols dir. En aquest sentit, a Rio de Janeiro s’han saltat alguna de les passes de qualsevol pla bàsic de comunicació…