Les principals xarxes socials van créixer durant el 2010 a un ritme de 17 nous usuaris per segon. Cada minut, es pugen 35 noves hores de vídeo a Youtube i 1.500 noves imatges a Flickr. Facebook registra 30,6 milions de comentaris per hora. Som conscients de com n’és de fulgurant el ritme comunicatiu a la xarxa? Per fer-nos-en una idea, el periodista i creador multimèdia Gary Hayes ha ideat un comptador d’activitat de les xarxes i mitjans socials.

Mentre naveguem pel seu bloc, la xifra de correus electrònics, tweets, posts, fotos i vídeos intercanviats per Internet no deixa d’augmentar de manera esfereïdora. Després de dedicar cinc minuts escassos a llegir el seu darrer post, aquesta aplicació “diabòlica” ens informa, per exemple, que en aquest temps s’han enviat al món 1.018 milions de correus electrònics. El que vindria a dir que tots i cadascun del homes i dones d’aquest món, enviem de mitjana un correu electrònic cada 35 minuts –cada 24 minuts si comptem el temps de dormir–, a més de comentar, postejar, penjar fotografies i enviar sms i piulades (tweets).
Sense dubte, l’spam ajuda a inflar la mitjana final, però així i tot la dada és paorosa i mereix una reflexió: Necessitem comunicar tant?
Les xarxes socials i la comunicació en línia són una font inesgotable de possibilitats, però sabem realment com utilitzar-les en benefici propi? O bé estem pagant la novetat? Les revistes científiques ja parlen de les e-addiccions (a la blackberry, als xats, etc.) com el trastorn psíquic del segle XXI. Però també hauríem de començar a preocupar-nos per un altre fenomen d’abast global per a la comunicació: el de l’e-entropia. Infinits missatges i infinits comunicadors no generen un infinit coneixement. Sovint, tot el contrari: ens embafen, ens deixa astorats i anul·len la nostra capacitat de discernir amb criteri sobre allò que realment ens interessa. Amb el temps, no hi ha dubte que aprendrem a fer un ús més racional de les xarxes socials. La pregunta és si la comunicació de masses sobreviurà a la massa comunicadora, o serà engolida per sempre. I una darrera observació: Hayes ofereix la possibilitat de seguir les seves elucubracions a través de sis canals i formats diferents. En serem capaços?