La vanitat, la competitivitat mal entesa (i pitjor resolta) o simplement l’afany de molts directius de guanyar ràpidament diners genera fugides endavant en forma de mentides sobre la pròpia realitat empresarial. Encara avui, un bon nombre de gent pensa que el públic és estúpid i que s’ho empassa tot, tant se val si és o no veritat. I promouen la creació i difusió d’un relat absolutament esbiaixat amb la intenció d’escurçar terminis cap als seus objectius.

Però la història està plena d’exemples de fracassos d’aquesta estratègia. El banc Lehman Brothers, el fabricant de cotxes General Motors o, més propers a nosaltres, el portal d’internet Terra  van ser dominadors del mercat un temps més o menys llarg, però van acabar sucumbint a la seva política de projectar una imatge irreal de les seves capacitats i actius. Van enganyar clients i accionistes i, al final, el seu relat es va ensorrar com un castell de cartes.

Mentir és la pitjor estratègia de comunicació que pots plantejar-te: et pot donar avantatges temporals, però mai no podràs reconstruir la teva reputació quan s’hagi enfonsat. Mentir és una forma ràpida per crear estats d’opinió puntualment favorables, però mai serveix per a assolir els objectius a llarg termini. Al contrari, com més menteixes més te n’allunyes.

Però, ¿es pot difondre un relat potent al mercat i/o a la societat sense falsejar les pròpies debilitats, ja sigui amagant-les, negant-les o disfressant-les? Doncs sí que es pot, només cal assumir una condició: que els resultats d’aquesta manera d’actuar trigaran una mica més de temps a aconseguir-se.  Però, a canvi, seran molt més sòlids i duradors.

Les maneres de construir i divulgar aquest relat són diverses, però tenen en comú una orientació propositiva:

• Posar l’accent en les pròpies capacitats i els beneficis que això genera
• Mostrar compromís amb els destinataris dels missatges
• Enumerar actuacions fetes (enlloc de prometre o només parlar de plans)
• Reiterar els valors
• Defensar i posicionar la pròpia manera (l’estil, la metodologia) de fer les coses

Fa quasi dos segles, Abraham Lincoln va sentenciar: “pots enganyar tothom algun temps; pots enganyar algú tothora. Però no pots enganyar tothom per sempre”. En una època de comunicació multicanal, ràpida i que arriba a tothom, les fake news acaben passant factura. I les empreses s’haurien de preocupar de rebre factures que els puguin acabar costant el negoci.