La ‘postveritat’: canvi de paradigma?
El diccionari d’Oxford de la llengua anglesa ha escollit el terme ‘postveritat’ (posttruth) com la paraula de l’any 2016. El motiu de l’elecció d’aquest mot és, asseguren els responsables del diccionari, la utilització massiva que se n’ha fet a causa del Brexit i la victòria de Donald Trump,
Entenem per ‘postveritat’ les “cirumstàncies per les quals els fets objectius són menys influents a modelar l’opinió pública que les apel·lacions a l’emoció o a les creences personals”. Aquesta tendència, però, no és nova, fa anys que s’aplica en l’àmbit comercial. Les marques apel·len als sentiments i a les creences personals per promocionar-se i diferenciar-se dels competidors.
I en política, ara, la història més recent ha tornat a demostrar que la comunicació emocional també funciona, i molt. Durant el 2016, hem vist triomfar els que han pujat al tren de la ‘postveritat’, que ha resultat ser una arma molt més poderosa que l’objectivitat.
Per tot plegat, la paraula de l’any 2016 ha posat sobre la taula el debat sobre l’impacte que la mentida (o la veritat poc contrastada) pot tenir en la societat. I també, el paper que les xarxes socials tenen en aquest nou paradigma. La informació ja és bidireccional i els mitjans de comunicació tradicionals han perdut l’exclusivitat informativa.
Seria bo que, a l’hora de prendre una decisió, l’emoció i la raó trobessin l’equilibri i que el cor no eclipsés sempre al cervell.