La millor manera per a convèncer-nos de comprar un producte o servei és que ens el recomani algú en qui confiem. És a dir, si una persona propera ens diu que el producte X va molt bé, ens ho creurem sense ni tan sols provar-ho per nosaltres mateixos. I inclús si un dia necessitem alguna cosa de la mateixa categoria, la seva recomanació estarà molt ben posicionada per ser la opció que comprem.

Però què passa quan la recomanació ens ve d’algú que, tot i no conèixer-lo directament, és un referent? Doncs té bastants números de què també hi confiem! I tot això em ve al cap després d’haver llegit aquest article sobre els influencers i la seva publicitat a les xarxes.
Resulta que una gran majoria d’aquests influencers no identifiquen a les seves publicacions si estan fent o no publicitat. I això no és el pitjor… es veu que, almenys a Estats Units, ja estan més pagades les publicacions per atacar un competidor que les publicacions per publicitar els teus productes!

D’altra banda, la competència de la publicitat en aquests nous formats respecte de la publicitat en els mitjans tradicionals és abusiva. En un programa de televisió, si no identifiques que un contingut és publicitat la multa pot ser molt quantiosa, però segons es desprèn de l’article que mencionava, en el cas dels influencers això no arriba a passar.

I jo em pregunto, si aquestes persones amb un número tan gran de seguidors no tenen obligació de regir-se per cap normativa publicitària, els consumidors, què? Les decisions de consum són un dels grans poders que tenim les persones, però si les basem en recomanacions enganyoses, ho estem fent bé?

La publicitat ha anat evolucionat amb la societat. Ara veiem anuncis de fa unes dècades i ens posem les mans al cap! Però aquest nou vessant publicitari lligat als influencers, no ens hauria de provocar la mateixa reacció? Penso que fer publicitat amb influencers amb xarxes com Instagram permet arribar a un gran públic que no trobem als mitjans tradicionals, és una gran oportunitat! Però clar, fins a quin punt és ètic no identificar que has cobrat (ni que sigui en espècie) per aquella publicació? És la prescripció portada a l’extrem! A un extrem que la deixa sense valor!