Preguntes sobre Apple
per Xavier Hervas
Mentre continua el reguitzell de titulars i testimonis sobre condicions de treball inhumanes a Foxconn i altres proveïdors d’Apple a la Xina, sobretot després que la pròpia companyia reconegués en un complet informe de responsabilitat social que més del 60% dels seus empleats superen les 60 hores setmanals de treball que marca la legislació xinesa, sorgeixen al menys dues qüestions, a nivell de comunicació i més enllà:
- La confessió dels abusos i la publicació dels compromisos de millorar afectarà de forma positiva o negativa la companyia?
- Tot i el publicat, al capdavall Apple podria ser una de les companyies socialment més responsables del seu sector? Al menys, és més transparent.
Un primer diagnòstic ens diria que, després de l’exercici de transparència, Apple només ha aconseguit una projecció pública negativa. Mentrestant, altres companyies menys exposades no pateixen danys d’imatge ni atrauen dolorosos titulars, segurament amb pràctiques similars. Però, com bé hauran calculat des d’Apple, si realment compleixen amb el seguiment dels drets laborals que han anunciat i els compromisos de combatre els abusos fins a eliminar-los, els titulars positius i els beneficis d’imatge acabarant arribant. I la companyia comptarà amb un nou avantatge competitiu envers d’altres firmes del seu sector.
Quina és la teva opinió sobre aquest escàndol? Apple l’està gestionant correctament o només aprofita la potència de la seva marca per aplicar maquillatge sobre un afer amb olor de podrit?
Doncs ja que ho demanes, donarem la opinió:
Crec que som enmig d’una de les batalles de la guerra del segle XXI. Abans les guerres eren militars, ara són comercials. Una de les batalles més visible d’aquestes guerres es la que es produeix en els sistemes de comunicació. I és que, la imatge i la reputació, són dos dels elements més potents d’aquesta guerra. Apple ho sap i, en això, és un mestre.
Hon Hai Precision Industry Co., Ltd., l’empresa que s’ha buscat l’escut comercial (alies marca) Foxconn, és una manufacturera de productes electrònics que no només treballa per Apple, sinó que també ho fa pels principals agents internacionals de productes electrònics (Acer Inc., Amazon.com, Apple Inc., Cisco, Dell, Hewlett-Packard, Intel, Microsoft, Motorola, Nintendo, Nokia, Samsung, Sony o Sony Ericsson són algunes de les empreses que fabriquen fòtils en les fàbriques del constructor de Taiwan).
Dit això, la bomba en la reputació d’Apple sobre les condicions laborals que va sortir a la llum pública amb els suicidis a Foxconn del 2010, genera alguns dubtes, si més no des d’aquesta visió bèlica dels mercats. I Apple, potser els millors en aquestes batalles, ho ha interpretat com un tema d’imatge i reputació de marca, pel què la seva defensa s’ha produït en aquest mateix camp. A tret pit per dir: Si, nosaltres ho fem. Però, qui estigui lliure de culpa que llenci la primera pedra.
Responen doncs a les dues preguntes, diria que:
1) La confessió dels abusos i la publicació dels compromisos de millora, no afectarà les vendes d’una empresa que té molt fidelitzats als seus usuaris i que té la imatge de tenir els millors productes del mercat. Qui vol el millor, no vol veure les clavegueres de la cosa. De fet, dubto que hi hagi gaire usuaris d’iPads, iPods i Macs que no en tinguin prou amb la passa feta per l’empresa de Cupertino.
2) Oi més quan l’il·lusionisme comercial d’aquesta empresa, ens fa creure que una multinacional de productes privatius i llicenciats, pot ser una de les companyies socialment més responsables i transparents del seu sector. Apple és la marca de moda i el simbol d’exclussivitat més important de la informàtica actual. Avui per avui, el món es divideix entre els que tenen un iPhone i els que tenen un smartphone, els que tenen un iPad i els que tenen un Tablet, els que tenen un Mac i els que tenen un PC. Si això, incrementar les distàncies socials -encara que sigui en l’aparença psicològica de les il·lusions del mercat- és responsabilitat i transparència, anem servits.
Altra cosa és que l’atac a Apple hagi anat justament allà on menys mal se li fa – les condicions de treball d’uns empletas que produeixen per la flor i nata del sector – i no allà on caldria posar el dit: l’increment de les desigualtats que els seus productes porta aparellada, si més no en la percepció d’uns usuaris que, sovint, cerquen un cert reconeixement social a través de l’acte de comprar.
Bufff! Un xic llarg i espès, no? Catxis! Això et passa per preguntar! 😀
Llarg però intens! Estic d’acord que l’efecte d’aquestes notícies sobre el consum de productes d’Apple serà molt limitat o inexistent per ara…
… però compte. Encara que sigui qüestió de modes, a compte d’acumular ‘problemes’ Apple podria convertir-se en el proper Microsoft, a nivell d’imatge?
És possible, però improbable. Microsoft és una empresa exclusivament de software que basa la seva estrategia en els acords amb proveïdors de hardware. Certament, la seva imatge s’ha vist força malmesa, però mai ha pogut jugar al joc de la “exclusivitat i la diferenciació” dels seus usuaris que és en la base dels èxits comercials d’Apple. I això és més dificil de perdre.
En la misma línia de Lluís yo creo que la responsabilidad corporativa se demuestra con hechos y no con palabras o informes.
Si Apple quiere fabricar sus productos bajo ciertos códigos morales se lo puedo permitir pues no tiene ningún competidor que pueda hacer frente a su marca.
Por otro lado también creo que si lo único que quieren es maximizar beneficios están siguiendo la estrategia correcta: esconder con la “manzana” la cruda realidad.
Gracias por el comentario Jorge. Me salen 2 preguntas más:
– Y los informes, no reflejan hechos?
– Te da igual los códigos morales que sigan?
Ah, otras dos más:
– El concepto de sostenibilidad en general aún no ha llegado a los productos tecnológicos? (nos preocupamos, acertadamente, de que una lavadora sea A+ pero nos da igual lo que consuma un ordenador)
– El primero que, en el sector tecnológico, tenga esto en cuenta y lo utilice como atributo comercial tendrá bastante que ganar, o el público será insensible al tema?
Hola de nou,
Crec que els informes sempre reflexen paraules i no fets. Els informes és cuinen, la realitat hi és. I una bona cuina d’informes sap utilitzar els ingredients adequats per amagar aquells elements que podrien semblar moralment inadequats. Sempre que calgui fer-ho, és clar. Per tant, els informes reflexen -com bona part de la comunicació humana- percepcions dels fets que succeeixen.
Pel què fa a la sostenibilitat dels productes tecnològics, estem altre cop en la mateixa presó conceptual, en la mateixa batalla de la guerra comercial. La imatge que ens venen dels serveis informàtics és que, ens comuniquem arreu del món per menys diners que fent-ho per telèfon i que estalviem paper, perquè llegim en la pantalla. Ah! Si… i no es poden oblidar els estalvis de pantalla i les etiquetes green power d’algunes màquines. O, anant més enllà tota la política comercial que s’amaga darrere del concepte smart cities, un concepte que sembla que és l’alternativa empresarial a la reducció del consum energètic de les màquines i que ja vaig tractar al desdelnúvol en motiu d’un congrès a Barcelona.
Digueu-me pessimista, però crec que, amb aquest bosc d’informacions ecològiques i verdes, la gent, el consumidor, ja va més que perdut i la gestió de la sostenibilitat costarà molt de posicionar en el mercat. Per mostra, la campanya d’AFAacción en aquest sentit.
Bufff! Una altra vegada, fotent la tabarra 😛
“Digueu-me pessimista, però crec que, amb aquest bosc d’informacions ecològiques i verdes, la gent, el consumidor, ja va més que perdut i la gestió de la sostenibilitat costarà molt de posicionar en el mercat.”
Ostres, és una llàstima però totalment d’acord.
És clar que, tot i que sigui difícil, em sembla feina d’emprenedors, comunicadors i periodistes aconseguir que tots plegats acabem valorant el que té valor, que el gra ressalti evident per sobre de les tones de palla! Toma repte!
Bona la idea d’ AFAacción
Creo que no se ha entendido mi comentario porque donde dice PUEDO quería decir PUEDE.
Es decir que Apple se puede permitir acciones éticas que quizás otras empresas en la lucha por aumentar su mercado se vean forzadas a dejar atrás.
También creo que Apple ya se ha convertido en monopolio. El monopolio es posible porque los usuarios no le da importancia al hecho de dejar en manos de una sola empresa su interacción con las tecnologías de la información. (Incluso en la administración, habiendo como hay alternativas libres completamente viables: Linux)
Si no actúan de forma inteligente en ese aspecto, e incluso se ligan de forma fuerte emocionalmente a la marca, difícilmente serán capaces de desligarse por otro tipo de valoraciones como las condiciones laborales en Foxconn.
En definitiva, sí, los usuarios de Apple mayormente preferirán ignorar algunos hechos y guiarse por sus emociones (desinformadas).
Aclaración interesante…
Es cierto que ahora Apple puede permitirse muchas cosas. Pero, como bien dices, a su favor tienen muchos factores emocionales. Y ya sabes que no es imposible -ni tan difícil- pasar del amor al odio…
¿Preguntas sobre Apple? ¿Por qué la imagen Apple ha de preocupar más que los trabajadores muertos de Foxconn? ¿Por qué importa más la reputación y balances contables de una multinacional sin escrúpulos que verdaderos dramas humanos?
Da miedo pensarlo…
Sin acritud.
Buena pregunta.
Aunque creo que también es bueno hablar de como afectan o no afectan las prácticas de las organizaciones en general a su imagen. Porque su reputación -que fijamos entre todos- no influirá sólo en sus resultados, sino también en sus prácticas.
Dicho esto, aunque los consumidores también seamos responsables… pienso que la responsabilidad principal es del productor.