“Més dels 50% de les pàgines impreses no s’utilitzen mai, pensa quants cops una pàgina 2 de 2 surt pràcticament blanca quan imprimeixes un e-mail o document”, comenten al web de la ja clàssica campanya Think before printing, que promou us ús més racional del paper.

Però, quantes vegades no heu imprès una segona pàgina inútil precisament a causa del peu d’un e-mail que contenia una frase com Pensa primer abans d’imprimir, protegim el medi ambient i una il·lustració verda que, per molt poc, suma un full adicional al document?

En realitat, també hauríem de pensaren el format/dimensions de la signatura ambientalista que incloem als nostres correus abans de configurar-la?
O és aquest un tema agafat pels pèls? Sí, no són les signatures pro medi ambient les que estan acabant amb la selva amazònica. Certament, tindrien més quota de culpa els textos legals que culminen els missatges de cada cop més organitzacions…

Però el problema de les signatures verdes que molesten (especifiquem una mica, no les fussil·lem ara totes) em sembla, en tot cas, paradigmàtic. Hi ha tantes accions en el fons incoherents, actuacions que a la pràctica es neguen elles mateixes i contribueixen a l’opinió, tan estesa, que la Comunicació és quelcom superflu o que es fa perquè si, o nomès per quedar bé… No, diguem que això és Comunicació fracassada, que no val.
I bé, encara que segurament ningú no tingui la intenció, per si hi haguès algun cas, potser millor pensar-hi abans d’imprimir aquest post.